Joan Puigcercós, líder d’ERC (Frase pronunciada fa uns quants mesos)
El nacionalisme o catalanisme bull i bombolleja. Hi ha avui, diria, força més persones que pensen que Catalunya és una nació i que, per tant, té dret a decidir cap a on vol anar que no pas n’hi havia fa deu o vint anys. No obstant, segurament mercès a la malfiança i el descontentament pel que fa a la política i els polítics, aquest nacionalisme no s’agrupa i projecta de forma positiva la força que té. Això propicia que proliferin tota mena de grups, plataformes, associacions, entitats i fins partits nous.
El problema, al marge de la dispersió de forces i el debilitament que això comporta, és que sovint aquests petits grups esdevenen ingovernables. És una llei pràcticament física: en grups petits i molt ideologitzats la proporció de ‘frikis’ és enorme. Això succeeix, em sembla, justament per mor de les dues característiques que citava: perquè són grups petits –els ‘frikis’, que també a les organitzacions més grans hi són, es noten molt- i perquè la forta ideoligització sovint significa, per bé que no sempre, radicalitat verbal, estretor mental i miopia sectària. El ‘frikisme’ polític –que a més, sempre és enormement actiu- afecta seriosament al nacionalisme, amb la seva proliferació de grups i grupets amb els seus corresponents napoleons d’estar per casa, a desgrat que els que no pertanyen al catalanisme tampoc n’estan estalvis.