web Fundació Catalunya Oberta
El passat diumenge 8 de novembre va ser un mal dia per als que creiem en la llibertat i la societat oberta. El passat dia 8 va plegar Francesc Frutos del seu càrrec com a secretari general del PCE. Frutos és un dels personatges que més durament i durant més anys han treballat per esmicolar, per reduir a la mínima expressió, l’espai polític a l’esquerra del PSOE, que més han contribuït al desprestigi –d’altra banda totalment merescut- del comunisme i el marxisme.
Trobo que és de justícia retre un petit homenatge a aquest home, nascut a Calella fa setanta anys, per la seva trajectòria. Una tasca constant, incansable, tossuda. Una tasca que va incloure sempre la baralla, la mala maror i els cops baixos contra els seus companys de viatge. Així, en una entrevista que El País va tenir la deferència de publicar-li abans del seu adéu, Frutos denunciava un altre cop “la complicitat de la socialdemocràcia moderada”, tornava a acusar Gaspar Llamazares per fer seguidisme del PSOE, afirmava que els sindicats haurien de ser “més contundents” en aquest moment de crisi i titllava de “talps” els seus excompanys Diego López Garrido i Cristina Almeida. Un comiat digne d’ell.
Des del PCE, Frutos ha fet molt mal a Izquierda Unida, contribuint al seu daltabaix electoral. També havia fet molt mal abans, quan actuava a Catalunya. Va fer molt mal al PSUC a finals dels setanta i principis dels vuitanta, quan va abanderar el radicalisme i l’ortodòxia i va combatre a fons l’eurocomunisme. Les baralles al PSUC van contribuir a l’ensorrament del partit, que en les eleccions al Parlament de 1984 només va rebre el 5,6 per cent dels vots, quan quatre anys abans n’havia aconseguit el 18,7.
Frutos, que ha estat un fòssil ideològic tota la vida, no s’està de lamentar encara avui el fracàs de la URSS (“una garrotada molt forta”), mentre rebutja celebrar l’alliberament de les persones i els pobles sotmesos per Moscou. Així, sobre la caiguda del Mur de Berlín ara fa vint anys, comenta: “Jo no celebro aquestes coses”.
Gràcies, Frutos; gràcies, Francesc, Francisco, Paco, per la feina feta.