“Si el que alguns volíem aleshores [el 1968], la dictadura
del proletariat, el centralisme democràtic, etcètera,
hagués succeït, seria per engegar-se un tret”

Anna Cabré, demògrafa, a El País Semanal.

Anna
Cabré és una dona lúcida, original en les seves reflexions, que ha fet
una pila d’aportacions en el camp de la demografia, durant molt temps
menystinguda, menyspreada fins i tot. El seu esforç, amb el d’altres,
ha contribuït a donar a aquesta disciplina un major relleu, al meu
parer encara no suficient, tot subratllant la transcendència que per a
la funcionament i la fesomia de les societats tenen la mida i les
característiques de la seva població, de la gent real que viu i móra.

Cabré va estudiar a la Sorbona i va viure en primera persona la revolta gauchista
de 1968 als carrers de París. Va ser una sort, afirma, que fracassés.
Va ser una sort que fracassés, sí, quant al seu programa polític de
tall comunista. Peròno és cert que fracassés globalment, del tot. Una
part, una molt bona part de tot allò no va fracassar, sinó que moltes
de les idees, els mites, les creences i, en definitiva, la forma de
veure el món d’aquell 68 van quedar adherits, fixats, a l’imaginari
col·lectiu de les esquerres d’Occident. I no sols al de les esquerres.

Per
tant, Anna Cabré l’encerta només en part. Perquè el 68 –aquí afegeixo
jo: malauradament- no sols no es va extingir amb aquell moviment naïf i
en general profundament equivocat, sinó que en la cultura política
d’algunes societats, entre les quals la catalana destaca, aquella
rèmora, aquelles adherències, si bé envellides, rònegues, perduren. Amb
una capacitat tòxica notable, per molt que hagin mutat en el seu
embolcall, en el seu packaging. Si abans marxaven rere la
bandera de la falç i el martell, ara, esparracada i inservible aquella
ensenya, ho fan rere la de l’ecologisme –una determinada versió de
l’ecologisme-, de l’antiglobalització i de tota una panòplia de
moviments alternatius. Rere qualsevol cosa, en definitiva, que serveixi, que continuï servint, per combatre l’individu i la seva llibertat.