El bloc polític anomenat tripartit, nascut oficialment el 2003, no es va limitar al seu objectiu principal, que era fer fora CiU de la Generalitat. El tripartit comportava una estratègia per eliminar o reduir a la seva mínima expressió la federació nacionalista. Així és que es va posar en marxa una ofensiva en tot el territori per tal de minimitzar el poder municipal de la formació liderada per Artur Mas. Aquesta ofensiva passava bàsicament per pactar contra CiU i arrabassar-li alcaldies. Per suposat, això es va aplicar també a les diputacions que es va poder. Igual que a la de Lleida, a la de Girona, ERC es va aliar amb el PSC contra CiU, que era qui tenia més diputats, i el republicà Enric Vilert es va convertir de rebot en president de la Diputació. Al capdavant de Caixa Girona, en bescanvi per haver-los donat als republicans la presidència de la diputació, el PSC hi va situar fa un any el socialista Manel Serra, que havia estat regidor al costat de Joaquim Nadal a l’Ajuntament de la capital d’aquelles comarques.

Vilert es va oposar en el seu dia a entrar a l’operació de fusió de les caixes de Sabadell, Manlleu i Terrassa, que, via FROB, ha donat lloc a la nova Unnim. Vilert va titllar l’operació d’absorció i va parlar de defensar el territori i la identitat de la caixa, de conservar l’obra social… Ara, transcorreguts uns quants mesos veiem com La Caixa -que multiplica els actius de l’entitat gironina gairebé per 35- està a punt d’empassar-se-la com si fos un sugus de maduixa, sense pràcticament parar-hi esment. Caixa Girona se’n va en orris, doncs, igual que se n’aniran a l’atur una multitud de treballadors i es tancaran un munt d’oficines.

I aquí ve la meva pregunta: el republicà Vilert i el socialista Serra pensen assumir davant dels clients i davant la societat les seves greus responsabilitats en aquest gran nyap? O tot plegat consisteix només a ocupar una cadira confortable i cobrar a final de mes? Pensen donar explicacions els senyors Montilla i Puigcercós?