Hi ha en marxa un debat, iniciat als ajuntaments, que són els qui palpen més directament la realitat, sobre l’assumpte del vel integral, el que cobreix tot el cos i tan sols deixa una escletxa, enreixada o no, per als ulls, això és: el burca i el niqab. Que el tema del vel integral s’incorpori a l’agenda política horroritza a alguns, i encara més si el debat se solapa amb la campanya electoral. Pel que es veu, per segons qui durant la campanya electoral el més convenient és, justament, no parlar de res gaire punyent i interpretar un pur teatre a base de buida fraseologia. No és acceptable que s’al·legui, com han fet alguns, coses del tipus “jo no n’he vist cap de burca” o que s’argumenti que el problema és petit i, per tant, no cal fer res. Precisament és ara que convé debatre i adoptar una posició o altra, no quan la situació hagi assolit una dimensió que ho faci molt més complicat i tal vegada traumàtic.
NO DEIXA DE SORPRENDRE’M -i faig un parèntesi- la manca de conviccions i de valentia que demostren alguns dels nostres més insignes representants polítics. No són capaços d’enlairar la mirada més enllà del sòcol, ni d’emprendre res que no estigui condicionat pel tacticisme i el curt termini. La ideologia quan es converteix en ideologisme i en sectarisme és un monstre capaç de causar catàstrofes horroroses. Però l’anèmia ideològica, conseqüència nociva del postmodernisme, encadena els col·lectius a la mediocritat i converteix els somnis en xavalla.
SÓC DELS QUE PENSEN QUE LA NOSTRA societat ha de rebutjar que hi hagi dones que vegin esborrada la seva identitat de la manera que ho fa el vel integral. La gran virtut de la llibertat és permetre’ns ser qui som, existir com a persones, com a individus, justament el contrari del que li passa a un ser humà tancat en un sac. També estic en contra del burca i el niqab perquè aquestes vestimentes són formes d’opressió a un grup específic, en aquest cas la dona. No és presentable l’especulació que elles, algunes d’elles, potser hi estan d’acord. Tampoc admetem en les societats democràtiques la compra-venda d’esclaus, ni ho toleraríem encara que l’eventual esclau hi estigués d’acord, oi? Existeixen també, en tercer lloc, raons de seguretat i convivència en l’espai públic, on és necessari que les persones puguin ser identificades.
ANEM, PERÒ, AL DARRER ARGUMENT que els volia exposar, que no és de cap manera menys important que la resta. El vel integral té també una funció simbòlica. I simbolitza, i és l’avançada, d’una manera totalitària d’entendre la convivència entre les persones, una manera de pensar i de fer que és enemiga radical de totes aquelles idees, principis i valors que sustenten les societats democràtiques. Senzillament, no podem admetre que aquesta visió totalitària hi penetri i s’expandeixi. Per combatre-la, per contenir el creixement del radicalisme islamista a casa nostra, amenaça gens esotèrica, hem d’instituir algunes normes, normes que, a més, han de ser clares i han de poder ser explicades amb naturalitat. Una d’elles, per a mi, és la prohibició del burca i el niqab en l’espai públic. En canvi, trobo que cal admetre els diferents estils de vels que no tapen el rostre de la dona.
LA CLAU PER FER FRONT AL RADICALISME islamista passa per distingir en les nostres societats el que és admissible i ben rebut del que no ho és. Això significa que hem d’evitar el greu error de generalitzar i, encara més, sustentar la nostra relació amb els nouvinguts en aquesta generalització. Ben al contrari: hem de ser extremadament curosos però gens ambigus alhora d’assenyalar aquells comportaments que no estem disposats a admetre ni tolerar.
ALTRAMENT, SI ELUDIM la responsabilitat, si no aconseguim treure’ns de sobre la por i la confusió, el més probable és que més endavant, però no d’aquí gaire temps, ens trobem davant una amenaça de doble tall: d’una banda, el radicalisme islamista envalentit i legitimat per la nostra deixadesa; de l’altra, un fort corrent extremista i demagògic contra tot allò que sigui musulmà i contra els immigrants en general. Són dos pols que, a més, s’alimenten i reforcen mútuament. Oi que no és el que desitgem per al nostre país?