Uns i altres

Han estat posats severament en evidència dos tipus de periodistes, analistes i així dits experts. Els uns: els que deien que no, que la sentència no seria tan terrible, que no n’hi havia per a tant. La realitat és que la sentència, feta pública divendres, té un to insultant i polvoritza l’Estatut. Els altres: els que fa anys que insisteixen que el debat estatutari respon exclusivament als interessos d’un suposat contuberni político-mediàtic catalanista i que en realitat a la gent del carrer tant se li’n fum.

Nosaltres

L’oceànica manifestació de dissabte al centre de Barcelona és, més que pels altres, important sobretot pensant en nosaltres, pels que ens sentim catalanistes i nacionalistes (dos noms per a una mateixa cosa). I ho és perquè salvaguarda, almenys en primera instància, la nostra dignitat individual i la del país. Perquè ens permet saber que existim i que som molts. Molts més dels que diuen i volen.

Montilla

Al final de la manifestació, uns energúmens van insultar i intimidar José Montilla, que va haver de ser protegit. Jo vull agrair al president de la Generalitat que, finalment i a pesar de tot, fos al capdavant de la manifestació. Gràcies, moltes gràcies, president. Sense Montilla, sense el que ell i el seu partit, el PSC, representen, Catalunya no seria Catalunya. Espero que el dissabte 10 de juliol de 2010 esdevingui una data clau també en la història del socialisme català.