Unitat
Continua
vigent la idea mitificada de la unitat. Però la unitat no és bona ni
dolenta en si mateixa. L’important és per a què ha de servir. Han
transcorregut molts anys des de l’Assemblea de Catalunya i, per
desgràcia, en la darrera etapa les lloes i les crides a la unitat
catalanista han estat el pròleg d’infames traïcions. Jo, quan sento
segons qui parlar d’unitat, no puc evitar témer un immediat
apunyalament per l’esquena.
Mínims
Artur
Mas va donar un xec en blanc, li va regalar a Montilla el vot de CiU
per tal que el socialisme català demostrés la consistència del seu
catalanisme. El PSC va retratar-se. Va limitar-se a dir que no li
agrada la sentència. Fins va defugir qüestionar que un tribunal
desprestigiat esbudelli el que la voluntat popular ha decidit. Mas va
avalar-ho al Parlament tot deixant clar que estem davant una declaració
de mínims. Mínims mínims, afegeixo.
Tripartit
ERC,
com va fer davant les eleccions de 2006, renega del tripartit. Ho fa
després d’haver col·locat a la Generalitat dos presidents socialistes.
Alhora, Puigcercós reprèn la retòrica dels independentistes bons (ERC)
i els autonomistes mediocres (la resta). La igualació de CiU i PSC, que
no crec que ningú que hagi llegit dos llibres es pugui empassar, va
servir en el passat als republicans de justificació. Com que els dos
són autonomistes, repetien, ens casem amb els que són d’esquerres com
nosaltres.