Pragmatisme

Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar.

Il·legalitat

Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un munt d’altres veus per recordar que aquesta mena d’estraperlo del segle XXI constitueix una il·legalitat com una casa de pagès i fa un mal terrible al calaix del botiguer. Què diuen els dos ajuntaments? Doncs que ells no ho saben fer d’una altra manera, que no ho poden arreglar tot sols, i que si de cas que els enviïn uns quants mossos per foragitar els africans.

Improvisar

Parla Saura, conseller de l’Interior, i els diu que entesos, que poden fer marxa enrere, que ell hi enviarà els mossos i les mosses que convingui. Ja es veu que el que fa Saura és sortir del pas com pot, que improvisa. Perquè, oi que de top manta n’hi ha pertot? O resulta que, capriciosos ells, els manters només actuen a les boniques viles del Vendrell i Calafell? Mentre esperem el desenllaç del culebró, la resta de pobles, viles i ciutats que acullen venedors pirates també reclamen mossos i mosses. Què farà l’ínclit Saura? Misteri.