Fa ja molts anys Josep Pla va titllar Jordi Pujol de “milhomes”. La setmana passada, durant el debat d’investidura d’Artur Mas, em va venir al cap una explicació de per què Pla li va etzibar allò a Pujol: el magnífic escriptor empordanès no coneixia Joan Laporta.

El comportament de l’expresident del Barça durant el recent ple d’investidura al Parlament de Catalunya va ser inqualificable. Dues perles: en el seu breu parlament del dia 23, Laporta va acusar Mas de manca de lideratge (i de generar desconfiança i confusió), de ser un derrotista i de no tenir autoritat. Cap altre partit de la càmera va expressar-se, ni de lluny, de forma tan aspra i desconsiderada com ell. El líder de CiU el va haver de posar a lloc, com havia fet dos dies abans, procurant no cedir a la temptació d’engegar-lo a pastar fang, que és el que qualsevol de nosaltres hagués fet davant la intervenció de líder de Solidaritat.

Però la cosa no es va acabar aquí. El mateix dia 23, quan, després de la votació, els diputats de totes les formacions van aplaudir dempeus el president electe, Laporta i els seus tres companys de Solidaritat (Bertran, López Tena -fins no fa gaire al servei de CiU- i Strubell) es van mantenir impertèrrits i asseguts en els seus escons de l’última fila de l’hemicicle.

No és d’estranyar que a l’únic polític que la gent reunida a la plaça de Sant Jaume dilluns va xiular fos l’expresident del Barça.

Confiem… que n’aprengui.