Ho va declarar amb tota rotunditat el conseller Andreu Mas-Colell a TV3: el preu de la no-intervenció d’Espanya per part d’Europa no pot ser la intervenció de Catalunya per part d’Espanya. El professor replicava així Rodríguez Zapatero, que, en declaracions al Financial Times, es vantava de disposar de “instruments poderosos” per fer creure les autonomies. L’amenaça que planeja en aquests moments sobre Catalunya és que l’Estat impedeixi la Generalitat emetre bons per aconseguir els diners -11.000 milions durant aquest any- que necessita, uns diners sense els quals Mas-Colell no podrà pagar ni sous ni factures.

El sentit comú indica que Rodríguez Zapatero ha de dir el que diu per tal de provar de calmar els mercats internacionals, però que no s’atrevirà a complir l’amenaça. No gosarà, doncs, llançar la bomba atòmica. Jo també ho crec. Calculo que Mas-Colell li prometrà un ajustament dels comptes catalans, prometrà fer els deures, i Zapatero li permetrà endeutar-se perquè la Generalitat no faci figa.

Esperem que sigui així. Tanmateix, resulta paradoxal que Espanya ens acusi de tenir la mà foradada, faci de policia i ens amenaci. En especial perquè financem Espanya per obligació i molt abundantment -li entreguem al voltant d’un 10 per cent del nostre PIB cada any- mercès al salvatge dèficit fiscal que suportem. Si tan sols podéssim disposar de la meitat dels diners que se’n van, que en serien, de diferents, les finances de la Generalitat!!