Ha aparegut fa pocs dies un nou llibre del sociòleg Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que aborda el funcionament econòmic de les societats i duu per títol El futur del capitalisme. En parlar del seu nou treball, Giner n’ha subratllat una idea central: el capitalisme és un sistema amoral, encara que no immoral. Hi estic d’acord. El sistema econòmic, per se, és un instrument, una eina, al qual els valors senzillament no preocupen. Ha estat així des de sempre.

El capitalisme no pretén, doncs, fer les persones millors persones. Ni tampoc està concebut com a part integrant d’una operació ideològica i política de transformació radical de la societat. De la seva banda, al llarg de la història tots aquests intents han fracassat sempre estrepitosament, també en la seva vessant econòmica, i han desembocat en monstruosos totalitaristes, tant poden ser de naturalesa feixista o comunista.

Que el capitalisme tingui aquest caràcter amoral és, en realitat, i contra el que es podria concloure a primer cop d’ull, el seu gran avantatge i també la seva virtut més gran. A més a més, el capitalisme, com que no persegueix crear un home nou, presenta una gran ductilitat i atorga uns marges de llibertat superiors a qualsevol altre sistema conegut. Per això ha durat tant i continuarà durant, com Giner indica.

¿Significa això que el capitalisme, i les diverses forces que hi intervenen, han de restar al marge de qualsevol valor i de tota ètica? No. Però és la política -que sí que té a veure amb la moral- la que ha de regular, sempre pensant en el bé comú, el funcionament del sistema econòmic, i mirar de buscar el millor equilibri entre eficiència i equitat. Un altre assumpte, que al meu entendre és diferent, és la capacitat de la política per poder dur a terme aquesta irrenunciable funció reguladora del sistema econòmic.