Certament Al-Qaida ja no era el que havia estat. L’inici de les revoltes al nord d’Àfrica havien marcat el punt de no retorn pel que fa a la seva popularitat en el món islàmic. Amb la mort d’Ossama Bin Laden, és una marca acabada. Les possibilitats de convertir-se en un moviment planetari que aglutini els musulmans i els llanci contra la resta del món s’han esvaït. La desaparició de Bin Laden, el profeta de l’odi, el símbol més potent en mans de la xarxa terrorista, convertirà definitivament Al-Qaida en un grup terrorista més, sense una visió ni un relat que pugui atreure les masses musulmanes arreu del planeta.

En un moment donat fins va semblar que el relat d’Al-Qaida i del seu profeta-icona estaven cridats a rellevar el comunisme com a projecte alternatiu i enfrontat a la democràcia liberal i el capitalisme. Alguns sectors de l’extrema esquerra europea semblaven secretament complaguts davant aquesta possibilitat. No ha estat així. Les societats musulmanes no s’han sumat al projecte del terrorisme islamista, sinó que han fet just el contrari: han sortit al carrer per demanar democràcia, llibertat i benestar. Els EUA han eliminat Bin Laden. I, en felicitar-se’n, Barack Obama ha reivindicat la continuïtat entre George W. Bush i ell. Bush, que es va equivocar a Iraq però no es va equivocar acudint a Afganistan, tal com ha escrit Bernard-Henri Lévy i com els fets semblen demostrar.