Després de passar el cap de setmana amb els seus ‘col·leguis’ de Madrid (sospirant, encara, potser, que un dia la facin ministra), Sánchez-Camacho entrava dilluns a l’estudi de Catalunya Ràdio disposada a repetir la lliçó acabada de sentir. I què havia sentit a Madrid de boca del seu líder, Mariano Rajoy? Que qui es pensi que el 27-S és un pas cap a la independència no toca de peus a terra, que res no succeirà i que el 9-N va ser un “simulacre” de plebiscitàries, igual que el setembre es farà un “simulacre” de referèndum. Anem a pams:

• Que el 27-S es llegeixi o s’interpreti en clau plebiscitària no depèn ni de Rajoy, ni de Sánchez Camacho ni de Duran Lleida, gràcies a déu.
• Que el 9-N va ser un simulacre de referèndum pot ser veritat. Hi va obligar el PP. Ara, tampoc devia ser tan poca cosa quan han llançat una querella contra el president Mas i dues de les seves conselleres, a part d’irritar-se com a porters de discoteca.
• Si el 27-S serà rellevant per al futur de Catalunya dependrà no del que digui Rajoy, sinó del vot dels catalans. Si hi ha una majoria independentista, ho serà.
• De tota manera, el líder del PP hauria de repensar si li convé anar dient que el 27-S seran unes autonòmiques tout court, com les de sempre, ordinàries. Que no li passi que els seus, que a Catalunya no són gaires, decideixin que no cal anar a votar.

Dèiem que Sánchez Camacho entrava a Catalunya Ràdio inspirada. Per sort no va repetir, em sembla, el disbarat de Rajoy, que havia constatat científicament que hi ha més catalans que independentistes. Li asseguro, senyor Rajoy, que si hi hagués tants independentistes com catalans faria molts que hauríem deixat de discutir. El que sí que hi ha avui a Catalunya és molts més independentistes que ‘peperos’. Aquest és un fet tan incontrovertible com l’obvietat sobre catalans i independentistes. Però Sánchez-Camacho no es va quedar curta. Després d’insistir que el 27-S hi haurà unes autonòmiques com tota la vida i que res no canviarà, va referir-se al passat 9 de novembre, tot tirant d’una fal·làcia pueril i molt gastada. La lideresa del PP català va repetir que aquell dia van votar per la independència 1,8 milions de catalans i que, per tant, tota la resta són contraris a la independència. Val a dir que els que van votar el que votaria Sánchez-Camacho, és a dir, ‘no’ van ser poc més de 100.000. Seguint la seva lògica psicodèlica, podríem afirmar que tota la resta de catalans estan en contra que Catalunya continuï sent el que és ara, és a dir, una autonomia, oi? Potser en el que hauria de pensar la senyora Camacho és com carai pot ser que, amb el clima de polarització i opressió nacionalista que, segons sol denunciar, pateix la societat catalana, les enquestes assenyalin que ella, el PP, va camí de perdre pràcticament la meitat dels diputats de què disposa al Parlament. Si continua així, toquem de peus a terra: no la faran ministra. I ben bé podria passar –refiem que no, pel bé del sobiranisme- que algun dia no la deixin continuar fent el paper de ‘cabo corneta’.