La idea d’un referèndum d’autodeterminació torna a ser sobre la taula. Alguns opinadors han insistit en les últimes setmanes, especialment després del fracàs dels pressupostos, en la necessitat de situar el que anomenen ‘referèndum unilateral d’independència’ (RUI) en el centre d’un nou full de ruta.

S’hi afegit, tot i que sense utilitzar l’adjectiu “unilateral”, l’Assembla Nacional Catalana. En el seu comunicat de dissabte passat, 11 de juny, anuncia que consultarà els seus membres sobre l’assumpte. Des de l’Assemblea s’ha insistit, que el referèndum, en qualsevol cas, hauria de ser vinculant.

El debat (re)engegat té una cosa bona i unes pegues molt grosses.

La cosa bona és que suposa reivindicar el referèndum, element que l’independentisme no pot ni ha de deixar de banda. Tothom sap que, al final, la independència s’haurà de dilucidar en un referèndum, és a dir, votant. El referèndum encarna el principi democràtic. Tot demòcrata de veritat hauria d’acceptar-lo. El referèndum, justament per això, aglutina més gent que la independència.

Aquest recordatori i aquesta reivindicació són positius perquè el que seria un veritable sarcasme seria que la bandera del referèndum se la quedessin -com està passant- Podemos i els seus socis i confluències. Pablo Iglesias i Xavier Domènech, amb bon olfacte, l’utilitzen com a esquer electoral. I hi ha molta gent que hi cau de quatre potes, tot concloent que si volem el referèndum els catalans hem d’entregar el vot als comuns.

Ara ve la part negativa del debat sobre el referèndum. I és ben fàcil de resumir. Es digui o no es digui als articles i a les tertúlies, ho digui o no ho digui l’ANC, un referèndum sobre la independència només es podrà fer, només podrà sortir bé i només podrà tenir efectes reals justament si no és unilateral.

Qui negui això o no ho vulgui veure o és un il·luminat o pretén aixecar la camisa a la gent.

És imaginable un referèndum d’aquestes característiques a Catalunya? Sí. Ha passat a Escòcia i al Quebec, per esmentar els precedents que em semblen millors i més pròxims a la nostra cultura política.

Com es pot aconseguir que el govern espanyol ens permeti fer un referèndum? Aquí cal oblidar-nos per un moment de les petiteses del dia a dia i recordar el que és essencial. I l’essencial és aconseguir una majoria independentista prou àmplia perquè l’executiu espanyol, del color que sigui, no tingui altre remei que admetre’l.

Una majoria prou àmplia era, en el moment 0, el primer objectiu. Continua sent-ho avui. S’ha d’aconseguir a base d’intel·ligència, unitat, arguments, seducció, perseverança, resiliència, paciència i moltes altres coses.

Hem de ser cada dia més, però diria que en els últims temps no s’està aconseguint, sinó segurament al contrari.

D’altra banda, si resulta que som cada dia menys o que no som més: de què ens serveix un referèndum (demà o quan déu vulgui)?