Musk, sus colegas y nuestra democracia

Las imágenes de la toma de posesión de Donald Trump en el Capitolio son pornográficas. Lo son en el sentido de obscenas. Y en el de impudorosas, descaradas e insolentes. Nunca antes el poder político se había atrevido, como el pasado 20 de enero, a mostrar de tal modo su alianza, su connivencia y su coleguismo con los más ricos. Hasta ahora, los políticos habían huido de imágenes como las del otro día, pues querían seguir apareciendo como representantes y servidores de todos los ciudadanos. Siempre ha habido relación entre los poderes, en este caso entre el político y el … Continuar llegint

Això de Ripoll i de Sílvia Orriols s’embolica

Una cosa que caracteritza Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, és que no s’arronsa. No ho fa mai. Com que els grups de l’oposició a l’Ajuntament, que tenen la majoria, no li han aprovat els pressupostos, ha decidit sotmetre’s a una qüestió de confiança. És la manera que tenen molts alcaldes —de grans ciutats, com Barcelona, de ciutats mitjanes o de pobles petits— per tirar endavant els comptes quan els falten vots. Orriols és perfectament conscient que, si van mal dades, ella pot acabar, no sols perdent els pressupostos —que pugen a 15,3 milions—, sinó que, amb … Continuar llegint

Pedro Sánchez lanza la ‘Operación Franco’

Hubo un momento concreto de un día concreto en el que Pedro Sánchez tomó la decisión de luchar hasta el final. Que, si moría, sería matando. Ocurrió, apostaría, durante los cinco días que, en la primavera del año pasado, se dio para reflexionar sobre el porvenir. Para pensar si tiraba la toalla o no. Había tenido ya tiempo suficiente para darse cuenta de que la llegada de Alberto Núñez Feijóo al PP no cambiaba nada. Por el contrario, ese PP no sería menos agresivo ni más moderado que el de Pablo Casado. Y también que el intento de tumbarlo no … Continuar llegint

Donald Trump i l’autenticitat en política

Hi ha un bon nombre d’elements que ens poden ajudar a comprendre per què Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016 i ara hi ha tornat a arribar. Es tracta de factors diversos i de diferent naturalesa. Factors polítics, econòmics, socials, etcètera. Però també hi ha aquells elements directament connectats amb la mena de lideratge desplegat per l’home de la pell taronja. Tan intens s’ha revelat aquest lideratge que, per exemple, ha acabat fent que el Partit Republicà orbiti entorn de Trump, fins al punt que l’ideari i la tradició republicana s’han diluït i metamorfosejat en això … Continuar llegint

Ascens i glòria de Gabriel Rufián

Gabriel Rufián va néixer el 1982, l’any de la gran victòria de Felipe González i del Mundial de Futbol del Naranjito. Diplomat en Relacions Laborals a la Pompeu, va donar-se a conèixer en els inicis del procés com a membre de Súmate, aquella plataforma que buscava el suport dels catalans castellanoparlants a la independència. Oriol Junqueras el va fitxar com a candidat al Congrés en les eleccions del desembre de 2015. Eren anys de puixança per a ERC i per a Junqueras. La perspectiva era créixer i, l’estratègia, eixamplar la base. Calia sobrepassar el perímetre de sempre i conquerir nous … Continuar llegint

Presente (y futuros) de Illa y Sánchez

Salvador Illa y Pedro Sánchez volvieron a buscar, y a encontrar, la sintonía en sus discursos de balance del año político. Ambos echaron mano del socorrido letimotiv del “pasar página” e insistieron en que, con ellos, se ha dejado atrás un tiempo, los años marcados por el Procés, de nefastas consecuencias para los catalanes. Según la narrativa socialista, Catalunya ha salido de las tinieblas para adentrarse en un presente de estabilidad y progreso. De luz. Si el PSC y el PSOE de hoy exhiben tal armonía es porque Illa ha asumido con gran docilidad los sucesivos bandazos de Sánchez. Unos … Continuar llegint

El calvari dels mestres i el periodisme falsari

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar llegint

ERC, casa en llamas

Oriol Junqueras tuvo un gran disgusto, cuentan personas de su entorno, cuando el pasado 30 de noviembre se dio cuenta de que, al contrario de lo que había creído, no conseguía los votos ni de la mitad de los militantes. Se veía obligado así a intentar terminar el trabajo dos semanas después, esto es, el pasado sábado, 14 de diciembre, en una segunda y concluyente votación. Esta vez, en el ring únicamente dos púgiles, Xavier Godàs y él. La campaña hasta llegar a la primera votación fue dura. La prórroga, con las candidaturas de Militància Decidim (Junqueras) y Nova Esquerra … Continuar llegint

La ‘fórmula Albares’ per al català i Catalunya

José Manuel Albares, el ministre d’Exteriors espanyol, es va reunir el dimecres 4 de desembre amb la maltesa Roberta Metsola, presidenta de l’Europarlament, per demanar-li que el català, juntament amb el basc i el gallec, es pugui parlar amb normalitat a la Cambra. L’Advocacia de l’Estat espanyola, per la seva banda, ha elaborat un informe defensant la iniciativa. Aconseguir-ho és més fàcil, sobre el paper, que no pas l’oficialitat del català a la UE, assumpte que resta encallat i topa amb les reticències d’alguns estats. Albares va argumentar-ho aquell mateix dia de la següent manera: “No és un assumpte polític … Continuar llegint

Qui està més atrapat, Pedro Sánchez o Carles Puigdemont?

Carles Puigdemont exigia dilluns a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Amb aquest objectiu, el grup de Junts al Congrés presentava el mateix dia una proposició no de llei al Congrés. La intenció de Puigdemont, sembla, és donar un toc d’atenció —això sí, amb dramatisme— davant el que ell i Junts consideren incompliments de Sánchez o —si volem ser més benevolents— ajornaments i falta de determinació, que són evidents. Les competències en immigració i la qüestió del català a la UE són dos dels exemples que va posar l’expresident. El motiu pel qual l’eina triada per … Continuar llegint