Les fusions bancàries les pagarem tots

Espanya, a velocitat supersònica, es convertirà —de molt llarg— en l’estat amb menys competència bancària d’entre les grans economies europees (Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia). Quan les dues grans fusions en marxa (CaixaBank-Bankia i BBVA-Sabadell) arribin a bon port, les entitats resultants més el Santander tindran a les seves mans el 70 per cent del mercat. El fet que, per salvar l’economia, el BCE hagi situat el preu del diner per terra ha causat una brutal reducció dels marges i està duent pel pedregar gran part de la banca europea. Davant d’això, la recepta que el mateix BCE o el … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

Pablo Casado al laberint

Després de bandejar Cayetana, Pablo Casado va carregar sense contemplacions contra Abascal i el seu trumpisme castís durant la moció de censura a Pedro Sánchez. Abascal va quedar atordit, desconcertat, cabrejat i malenconiós. No s’esperava aquest cop baix del seu soci en tres governs autonòmics. Casado va ser aclamat per “trencar” amb Vox i el seu viratge al centre. La rebolcada al Congrés a Abascal es va convertir en un gran èxit. Va ser un discurs brillant, cosa que no es recordava en Casado des del congrés del 2018, que el va elevar al liderat del PP. El brusc moviment … Continuar llegint

A la CUP, millor Riera que David Fernàndez

A la CUP estan pendents de si David Fernàndez es decideix a encapçalar la seva llista per a les pròximes eleccions al Parlament, el pròxim mes de febrer. Per la seva banda, dissabte, a Catalunya Ràdio, Carles Riera confessava que ell aspira a repetir com a presidenciable de la formació anticapitalista. En el moment d’escriure aquestes línies, desconeixem el desenllaç. Tothom està d’acord que Fernàndez —independent i periodista— seria un molt millor candidat que Riera —psicòleg Gestalt i a qui podríem classificar de bobo (bourgeois-bohemian, en francès; aproximadament, pijoprogre, en castellà)—. Fernàndez “arrasaria”, comenta tothom, partidaris i contraris, quan es … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

Aguantarà ERC el ‘pressing’ de Puigdemont?

El compte enrere ha començat i Catalunya es dirigeix de dret a unes noves eleccions, el pròxim 14 de febrer. Aquesta vegada la legislatura tampoc no ha durat quatre anys, cosa que ja comença a convertir-se en tradició. Com serà aquesta campanya que, de facto, ja ha començat? Fa dues setmanes jo mateix escrivia que, malgrat la pandèmia i la duríssima crisi econòmica associada, i malgrat també que els ciutadans quan són enquestats reclamen “bon govern”, és molt possible que la discussió electoral se centri, es continuï centrant, en la qüestió nacional. En primer lloc, perquè els dos grans protagonistes … Continuar llegint

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar llegint

Canvi de govern poc patriòtic

Quim Torra va presentar-se, i es presenta, com un patriota, com algú compromès fins al moll de l’os amb aquest país. El president sempre ha rebutjat tenir aspiracions polítiques particulars o ser un home de partit o facció. Igualment, i de manera reiterada, s’ha referit a la dignitat de la institució de la Presidència de la Generalitat, i a la necessitat de defensar aquesta dignitat, igual que la de la resta d’institucions catalanes. És més: s’ha declarat disposat al sacrifici personal per defensar aquesta dignitat, i fins i tot ha cridat a convocar un nou referèndum com el de l’1-O. … Continuar llegint

Marchena vol espanyolitzar els presos

El jutge Manuel Marchena s’ha convertit en un dels grans pilars de l’Espanya de la crosta. De l’Espanya immobilista, antimoderna i retrògrada. Ara ha decidit, a desgrat de les conseqüències que tindrà per a tots els presos d’Espanya, que ell, el Tribunal Suprem, s’encarregarà de dir qui pot o no pot sortir de la presó. Aquesta revolució, que trenca amb el que passava fins ara, no afectarà només els graus penitenciaris, sinó també els permisos. Marchena continuarà decidint, i amargant, la vida dels presos. Marchena després de Marchena. Del foc no a les brases, sinó al mateix foc. Si la … Continuar llegint

Corinna va fer embogir Joan Carles

Les irregularitats i delictes aparentment comesos per Joan Carles I, dels quals cada vegada en tenim més detalls, han començat a formar una pilota difícil d’empassar fins i tot per la societat espanyola, que fins ara havia mirat cap a una altra banda o contemplat amb benevolència els comportaments reials. Uns comportaments que, a més, sempre li arribaven en forma de rumors o amortits per la intervenció submisa dels grans mitjans de comunicació. Que Joan Carles era un doner incorregible i que havia tingut una infinitat d’amants era força conegut. També que havia fet diners gràcies als àrabs era més … Continuar llegint