En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint →

Convergència Democràtica mai no hauria hagut de canviar de nom. Va ser un error. No ho dic jo. Ho va dir l’altre dia, ben clarament, Xavier Trias, després de confirmar que provarà de tornar a ser alcalde de Barcelona. Com vaig escriure en una altra banda, Rocky Trias torna al ring. L’exconseller va recordar que el PP i el PSOE també han tingut problemes de corrupció i que a cap d’ells li va passar per la barretina rebatejar-se. De Convèrgència Democràtica de Catalunya, el que n’ha quedat és Junts per Catalunya, on conviuen distintes famílies i, bàsicament, dues ànimes: la … Continuar llegint →

Soc, em compto, entre els ingenus que van creure que els diferents actors de l’independentisme podrien, atesa la transcendència del que tots ens hi juguem, fer un reset, tornar a començar, i escombrar el rancor i els comptes pendents del passat. Tan gran és la meva ingenuïtat que ho vaig tornar a pensar quan va començar l’actual legislatura. No cal dir que em vaig equivocar de mig a mig. La fractura no s’ha reparat, tot al contrari, de manera que la dinàmica de la confrontació ha anat cada vegada a més. En aquesta espiral suïcida hi perd —no cal dir-ho— … Continuar llegint →

Abans que Pere Aragonès comparegués, dimecres, davant el Parlament per explicar els canvis de consellers arran de la sortida de Junts per Catalunya del Govern, ja havia esclatat el primer gran escàndol polític de la difícil travessia que afronta amb el suport de només 33 diputats. La qüestió dels Mossos no és un afer menor, ni un sotrac més en el camí. És un afer molt delicat i greu. Que els Mossos no deixin de protagonitzar males notícies, i que els comissaris en cap i la resta de comissaris s’hagin convertit en carn de telenotícies és sens dubte negatiu. Recordem … Continuar llegint →

Els afiliats de Junts per Catalunya estan votant si prefereixen que el seu partit continuï formant part del Govern de Catalunya o en surti. La direcció de Junts ha deixat la decisió en les seves mans en un acte que es pot veure com una manera de treure’s les puces de sobre —atesa la divisió que hi ha entre els que manen—, com una mostra de bona praxi democràtica o com totes dues coses alhora. El problema és que Junts es troba en una situació, d’aquelles que a vegades es donen en la vida, en què has de triar entre … Continuar llegint →

Malgrat que els atacs de l’ANC i l’ultimàtum de Junts per Catalunya han acabat situant ERC en una posició d’avantatge tàctic, la digestió de tot plegat per part de la cúpula republicana i de la seva militància no ha estat fàcil. Tampoc no ho ha estat assimilar la nova onada d’insults rebuts a través de les xarxes socials, especialment Twitter: traïdors, botiflers, mentiders… Tant és així, que ERC va organitzar dimarts a Barcelona una mena d’exorcisme per espantar els dimonis i els mals esperits. Aquest exorcisme va tenir lloc als Jardinets de Gràcia, on els republicans es van reivindicar com … Continuar llegint →