Els membres del jurat del cas Tous s’estaven dissabte passat en un hotel de Castelldefels. Tenien prohibit cap contacte amb els mitjans de comunicació per tal que el que hi sentissin o hi veiessin no afectés el seu criteri, no els contaminés. Tanmateix, l’autoritat judicial va fer una excepció en el seu règim d’aïllament i els va deixar posar la televisió perquè poguessin veure el partit entre els equips del Barça i del Manchester. Van ser molts els catalans que van fer exactament el mateix aquell vespre, fins al punt que es pot afirmar que el país va quedar paralitzat. … Continuar llegint →

Polèmica sobre la samarreta del Barça. Uns apel·len a la història, al més que un club i al sentiment per oposar-se a tacar l’uniforme. A l’altre bàndol constaten que estem parlant de molts euros i afegeixen que tot plegat són manies i que, al cap i a la fi, aquests milions de més han de servir per engrandir el club. Deixin-me barrejar una mica els arguments. ¿I si resultés que lluir publicitat de la Qatar Foundation no fos una bona decisió… econòmica? No goso afirmar-ho rotundament. Però sí que em permeto d’introduir el dubte en el debat, perquè podria passar … Continuar llegint →

S’ha produït en les últimes hores un debat al meu entendre -i disculpin- bastant ridícul sobre si està bé o no ho està que Johan Cruyff es converteixi en el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. Dic ridícul, i hi hagués pogut afegir que és un tipus de debat molt típic nostre, dels catalans. L’únic argument en contra de Cruyff és que no parla català (i que no és català, cosa que, d’altra banda, puntuaria totalment a favor seu si parlés la llengua del país). És tan fàcil de resoldre el debat com ho és girar l’assumpte: imaginem-nos … Continuar llegint →