Mesa de diálogo: medio bien, medio mal

Pedro Sánchez suspendió la mesa de diálogo con el Gobierno de la Generalitat hasta nueva órden, esto es, en principio, hasta después del mes de mayo (elecciones municipales y, en muchas partes, también autonómicas), suspensión que es prácticamente seguro que se alargará hasta pasados los comicios legislativos españoles de finales de este año. Toca, pues, hacer balance. Antes, sin embargo, es necesario viajar a 2017. Aunque Oriol Junqueras y ERC empujaron con todas sus fuerzas para que Carles Puigdemont declarara simbólicamente la independencia, los republicanos enseguida se dieron cuenta de lo fundamental. Es decir, que el independentismo había sido derrotado, … Continuar llegint

Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar llegint

Jordi Pujol ja no s’amaga

Fa temps que Jordi Pujol va deixar d’amagar-se. Tanmateix, no es podia considerar completat el seu procés de retorn a l’escena pública fins al passat dimecres dia 8 de febrer. Per primer cop, el gran protagonista era ell; ell tornava a ocupar el centre de l’escena. Va ser durant la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, del seu llibre Des dels turons a l’altra banda del riu, escrit a la presó (els anys 1961-1962) i publicat per primer cop molt més tard, el 1978, quan Pujol era diputat al Congrés i faltava poc per la seva sorprenent victòria a … Continuar llegint

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar llegint

Ara Collboni voldria ser Trias

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint

Barcelona, cosa de Trias i Colau?

Després del llarg i dramatitzat suspens sobre la seva tornada, Xavier Trias s’ha incorporat amb força al grup capdavanter en la cursa per la vara d’alcalde de Barcelona. Trias torna amb 76 anys i l’afany indissimulat de derrotar Ada Colau, davant de qui va perdre l’alcaldia el 2015. Trias és segurament el millor candidat a què pot aspirar Junts per Catalunya, a desgrat que al mateix temps és una personalitat notablement aliena al que és avui la formació creada per Carles Puigdemont. Trias i Colau concorreran a les eleccions del mes de maig sota el paraigua d’una determinada formació política, … Continuar llegint

Aragonès, ERC y la complejidad

Que la cumbre hispano-francesa se celebrara en Barcelona tiene su lógica, dada la agenda que debía abordarse, y en la que destacaba el conducto que debe unir Barcelona con Marsella con el fin de transportar hidrógeno. Además, no era una reunión ordinaria o de trámite, sino al más alto nivel y muy relevante desde la perspectiva de las relaciones bilaterales entre España y Francia, es decir, del rediseño de la geometría del poder en Europa. Visto así, nada que alegar. El problema está en otra parte. El problema es el ambiente creado por Pedro Sánchez al insistir en la voluntariosa … Continuar llegint

Sí: Aragonès a la cimera i ERC a la ‘mani’

El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar llegint

ERC, o cómo negociar con los pies

Negociar no es fácil, pero es sin duda una habilidad fundamental para cualquier persona que se dedique a la política, al nivel que sea. Saber negociar es absolutamente necesario también para infinidad de otras tareas y profesiones. No obstante, en el caso de la política es cuestión de vida o muerte, como quien dice. En los tiempos que corren, en que las mayorías absolutas son escasas y hay que buscar votos aquí y allá, saber negociar se ha convertido en verdaderamente imprescindible. De hacerlo mejor o peor depende en ocasiones alcanzar el Gobierno o no conseguirlo, o que un Ejecutivo … Continuar llegint

Any d’eleccions

Aquest any que co­mencem, el 2023, és un any d’eleccions municipals. Per a un periòdic, sigui un diari o un setmanari, com L’Eco de Sitges, les eleccions són sempre un moment important. El maig vinent es decideix, exactament, qui administrarà els afers de la nostra vila durant els quatre anys següents . Es decideix qui gestionarà els afers comuns dels sitgetans, al servei dels quals està el nostre setmanari. Com és natural, quan augmen­ta la temperatura política, augmenta també la tensió entre els qui hi competeixen i el setmanari. Entre aquells que volen conservar el seu lloc al capdavant de … Continuar llegint