El repte d’Aragonès: aguantar

El mateix dia que els nous consellers s’estrenaven, el president Aragonès queia en la temptació de llançar retrets a Junts –per exemple, quan va remarcar la seva vocació de governar per la Catalunya “sencera”–, i, alhora, també de provar de defensar-se –quan va assegurar que el seu compromís amb la independència era més intens que mai–. Ni en un dia tan solemne va desaparèixer la dialèctica infernal que continua unint i separant les dues formacions. Contra el que pugui semblar si la mirada és superficial, Esquerra ha promogut, o ha propiciat, si ho prefereixen, la sortida de Junts per Catalunya … Continuar llegint

La fuerza de la emoción se impone en Junts

Escribía Michel Lacroix en ‘Le culte de l’émotion’ -traducido al catalán por la editorial La Campana- que resulta revelador que el hombre de hoy se interese más por la emoción, que es de carácter explosivo, que por el sentimiento, que es duradero. Seguía Lacroix lamentando que se persiga la excitación, la emoción-choque, que -según él- pertenece al ámbito del grito. Mucho tienen que ver las emociones, el estómago, con lo que ha sucedido en la consulta a los afiliados de Junts per Catalunya sobre si seguir compartiendo gobierno con ERC o bien abandonarlo arreando un sonoro portazo. Como se sabe, … Continuar llegint

Junts: entre un mal i un mal pitjor

Els afiliats de Junts per Catalunya estan votant si prefereixen que el seu partit continuï formant part del Govern de Catalunya o en surti. La direcció de Junts ha deixat la decisió en les seves mans en un acte que es pot veure com una manera de treure’s les puces de sobre —atesa la divisió que hi ha entre els que manen—, com una mostra de bona praxi democràtica o com totes dues coses alhora. El problema és que Junts es troba en una situació, d’aquelles que a vegades es donen en la vida, en què has de triar entre … Continuar llegint

A un paso del divorcio

“Nos hemos sentido bastante expulsados del Govern”, confesó Jordi Turull ante los micrófonos de RAC-1 tras la destitución del vicepresidente, Jordi Puigneró, por parte de Pere Aragonès. Turull estaba desolado, probablemente porque sabía lo que se avecinaba. Echar a Puigneró significaba, así lo entendió Turull, no solamente que ERC no tenía intención alguna de acceder a las demandas de Junts para que cumpliese lo firmado en el pacto de gobierno, sino que, además, los republicanos estaban preparados para asumir la ruptura del Govern. Las obsesiones de Turull fueron desde el primer día cohesionar a Junts per Catalunya, primero, y mantener … Continuar llegint

El PP y el ofertón a los ricos

La descarada llamada de Moreno Bonilla a los ricos catalanes -”Además, aquí no nos vamos a independizar nunca, porque somos orgullosa parte de España”, les dice- para que se marchen a Andalucía y no solo a Madrid, tiene pocos visos de provocar colas de autocares con millonarios ansiosos por trasladar sus fortunas. La oferta de Moreno Bonilla, que dice que va a poner incluso un chiringuito en Barcelona para facilitarles las cosas a las grandes fortunas, es descarada también por otra razón, mucho más de fondo. Lo explicó con meridiana claridad el consejero Giró. Andalucía es de siempre una comunidad … Continuar llegint

ERC es reivindica com l’autèntic motor de l’1-O

Malgrat que els atacs de l’ANC i l’ultimàtum de Junts per Catalunya han acabat situant ERC en una posició d’avantatge tàctic, la digestió de tot plegat per part de la cúpula republicana i de la seva militància no ha estat fàcil. Tampoc no ho ha estat assimilar la nova onada d’insults rebuts a través de les xarxes socials, especialment Twitter: traïdors, botiflers, mentiders… Tant és així, que ERC va organitzar dimarts a Barcelona una mena d’exorcisme per espantar els dimonis i els mals esperits. Aquest exorcisme va tenir lloc als Jardinets de Gràcia, on els republicans es van reivindicar com … Continuar llegint

Junts, en manos de Aragonès

La manifestación del 11-S, en los términos que fue planteada por la Assemblea Nacional Catalana (ANC), suponía un ataque a ERC, ataque envuelto en una retórica ridículamente antipolítica. Fue por eso por lo que Pere Aragonès no acudió a la avenida del Paral·lel, al igual que la cúpula republicana y muchos militantes del partido. Esquerra, además, intentó boicotear la convocatoria. La decisión de Aragonès y de ERC de plantar cara a la ANC es meritoria, toda vez que uno de los grandes males del ‘procés’ fue, sin duda, la incapacidad o el miedo de los políticos a decir públicamente la … Continuar llegint

Què farà Feijóo amb Catalunya?

A Alberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar. Feijóo, com a president autonòmic, ha sigut un èxit. Amb resultats absolutament envejables, en bona part, val a dir, per demèrit de l’oposició. Els gallecs han acabat acceptant de bon grat el seu estil avorridot i el seu … Continuar llegint

Aragonès planta cara al irrealismo

Que el ‘president’ Pere Aragonès no participe en la manifestación del Onze de Setembre convocada por la Asamblea Nacional Catalana (ANC) me parece normal. Comprendo perfectamente la razón esgrimida. Se trata de una manifestación dirigida contra el Govern y los partidos independentistas, y particularmente -no hay que ser un hacha para darse cuenta- contra Esquerra Republicana. El texto de presentación de la Diada de este año es amén de duro, antipolítico. En él se llama a dejar atrás a los partidos independentistas y se sentencia que solo “el pueblo” y la sociedad civil organizada podrán alcanzar la independencia. Se añade … Continuar llegint

A Junts no li convé trencar el Govern

Ella, el seu cercle de confiança i el club de fans ho desitjaven, però el govern entre ERC i Junts per Catalunya no es va trencar arran de la suspensió de Laura Borràs com a diputada i presidenta del Parlament. Diria que ni tan sols va tremolar. El vot d’ERC a favor de la suspensió no es va considerar prou motiu per engegar-ho tot a rodar. Tot i algun intent poc convençut i algunes declaracions públiques, el gruix dels que manen a JxCat no va considerar ni per un moment trencar amb ERC per Borràs. Potser la possibilitat que la … Continuar llegint