¿Qué hará ahora Laura Borràs?

Las cosas pintan hoy mejor que un tiempo atrás para los que, como su secretario general, Jordi Turull, intentan que el barco de Junts per Catalunya encuentre finalmente su rumbo. Esto es así porque el sector recalcitrante, el que antepone enfrentarse al Estado a ganar la partida a largo plazo, ha acumulado una serie de derrotas y equivocaciones significativas. Laura Borràs arrasó en las primarias para liderar la candidatura de Junts a la Generalitat, pero luego su quehacer, tanto como presidenta del Parlament como del partido, ha dejado bastante que desear. En la Cámara, a raíz del ‘caso Juvillà’ -en … Continuar llegint

Una taula de diàleg per a la desjudicialitza… què?

Fa exactament una setmana es reunien a La Moncloa Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i el titular que en sortia és que la taula de diàleg es dedicarà, en primer lloc i amb total prioritat, a la “desjudicialització”. El primer, i més evident, per tant, és que la taula s’ha transmutat. Ara ja no s’hi parlarà del “conflicte”, sinó de les seves conseqüències, és a dir, de com provar d’estovar el càstig, la repressió, derivada de la derrota de l’independentisme l’octubre del 2017. Es dedicaran a buscar píndoles per calmar els símptomes, no pas a tractar la malaltia. La malaltia … Continuar llegint

Ferreras, el periodisme i la ‘guerra bruta’

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras , de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). El 2016, quan Pablo Iglesias liderava Podem, el … Continuar llegint

Sandro Rosell contra Sandro Rosell

Sobre el paper, teòricament, amb el tiralínies a la mà, el projecte per convertir Sandro Rosell en el pròxim alcalde de Barcelona pot tenir el seu sentit. Al cap i a la fi, Rosell (58 anys) és un personatge molt conegut —no sé si dir popular, encara que segurament també— a Barcelona i al conjunt del país. Ha estat president d’un Barça exitós i, a més, víctima d’un muntatge corrupte que va suposar el seu empresonament del maig de 2017 al febrer de 2019, el que, naturalment, desperta empatia i solidaritat. Així mateix, la percepció de molts sectors ciutadans és … Continuar llegint

Sánchez (creu que) no deu res a ERC

A Pedro Sánchez les coses se li han complicat. Les eleccions andaluses no li van anar gens bé (resulta fascinant contemplar la transformació radical que s’ha produït a Andalusia, comunitat que durant tants i tants anys va simbolitzar i encarnar l’hegemonia socialista). En les últimes hores, a més, el suport de Sánchez al govern marroquí després de la matança a Melilla ha provocat una autèntica i més que justa indignació. Tanmateix, res no és massa complicat per a Sánchez, un polític que no passarà a la història ni per les seves conviccions ni pel seu bagatge intel·lectual, però sí per … Continuar llegint

No pienses en Laura Borràs

Junts per Catalunya, el partido fundado hace un par de años por Carles Puigdemont es un partido muy joven, y también novel, muy poco consolidado tanto doctrinalmente como en su estrategia. Además, la elección, este junio, del tándem Laura Borràs -presidenta- y Jordi Turull -secretario general- se hizo para salir del paso y desprende un inevitable aroma de provisionalidad. Borràs y Turull ascendieron a la cúpula de Junts después de que Carles Puigdemont renunciara a la presidencia para dedicarse al Consell per la República y que también Jordi Sànchez abandonara la secretaría general. La causa de la falta de consolidación, … Continuar llegint

AP-7: el gran atasco

En ‘Un día de furia’ (1993) Michael Douglas está absolutamente genial. El film empieza con William Foster (Douglas), un hombre corriente y perfectamente sensato, que se encuentra bloqueado en un atasco oceánico en Los Ángeles, justo cuando se dirige al cumpleaños de su hija. El calor es agobiante, una tortura, de manera que poco a poco el hombre va perdiendo la serenidad hasta perder completamente la chaveta y convertirse en un auténtico psicópata, que dejará tras de un reguero de caos y destrucción. La cinta ha sido interpretada como el mordaz retrato de la sociedad norteamericana de los noventa. Bien, … Continuar llegint

La conjura de Rufián i Borràs

Hem assistit els darrers dies a la polèmica disparada per unes frases més aviat confuses pronunciades pel republicà Gabriel Rufián en què titllava de “tarat” el president Carles Puigdemont. El portaveu d’ERC al Congrés va haver de rectificar gairebé de forma immediata, després que Pere Aragonès el renyés públicament. Rufián té un llarg historial d’atacs a Junts. Els dos més recents, al marge d’aquest últim, són haver carregat contra els contactes entre l’entorn de Puigdemont i alguns elements russos (“Son señoritos que se paseaban por Europa reuniéndose con la gente equivocada porque así, durante un rato, se pensaban que eran … Continuar llegint

La partida que Catalunya siempre pierde

“Toda negociación tiene algo de partida de póquer, y me temo que las incidencias hasta ahora de las negociaciones habidas nos sitúan en posición psicológica de perdedores. Tenemos una mayoría absoluta en el Parlament para los próximos años que nos debería permitir cambiar de escenario. Si no lo hacemos así, volverán las cosas a ir mal. Pensemos, no obstante, que si las nuevas valoraciones van mal ahora irán mal de una manera definitiva [ ...] y vista la actitud de Madrid, que no creo previsible que cambie, todo lo que nos perjudique quedará consolidado para siempre”. El párrafo de arriba … Continuar llegint

L’embat l’estan fent ells

No és sols que la buscada (per part de l’independentisme) negociació amb el govern espanyol sigui, avui dia, inexistent, un mer ectoplasma. És que ni el govern de Pedro Sánchez ni encara menys els aparells de l’Estat no han cessat en els seus atacs a Catalunya, en les seves represàlies, després dels fets de l’octubre de 2017. I no em refereixo exclusivament a les qüestions penals, amb multitud de processos oberts encara, sinó també als atacs polítics dirigits a descalçar el poder autonòmic que encara preserva la Generalitat. A més dels partits, especialment els de la dreta i dreta extrema … Continuar llegint