Pirueta al borde del abismo

“En nosotros todo lo excusamos; en los prójimos, nada; queremos vender caro y comprar barato”. San Francisco de Sales (1567-1622) Más allá de las estrategias, de ideologías y del reparto del pastel, hay un elemento que explica por qué las negociaciones en Catalunya han discurrido por senderos tan calamitosos: lo mal que han sido conducidas. Empezando con la tontería de ERC de priorizar a la CUP y siguiendo con el ridículo de JxCat de retractarse de la promesa-amenaza de investir a Pere Aragonès aun sin pacto de gobierno. Atravesándolo todo, el factor humano. Los equipos negociadores fueron incapaces de sobreponerse … Continuar llegint

Breve historia de una calamidad

Para procurar comprender, si es que tal cosa es posible, lo ocurrido en el asunto de las negociaciones entre ERC y JxCat les propongo dar unos pasos hacia atrás. Alejarnos del estridente ruido. Un ejercicio de distanciamiento para revivir las secuencias clave de la calamitosa película que discurre aún ante nuestros ojos. Las cosas, sobre el papel, empiezan muy bien. El 14 de febrero, pese a la victoria socialista, ERC, JxCat y CUP suman mayoría absoluta en el Parlament. El voto independentista rompe la barrera del 50%. Los catalanes les han otorgado de nuevo su confianza para gobernar. Pero, ojo, … Continuar llegint

ERC i JxCat: una relació tòxica

Què hi pot haver de més poderós en un polític, en un servidor públic, que l’interès general? Que transformar en positiu per millorar la vida de la gent? Que deixar les coses millor del que estan? Que actuar, en definitiva, pel bé del país, tot escoltant, parant atenció i avaluant racionalment riscos i avantatges? Doncs hi ha dues coses molt més poderoses que tot això per a alguns polítics. I no, no em refereixo —ja em perdonaran— ni als diners ni al sexe, sinó, per dir-ho així, a dues patologies que massa sovint els fan perdre la perspectiva. Que els … Continuar llegint

ERC i JxCat: es busca consultor matrimonial

S’allarguen com un xiclet les negociacions per tractar de bastir un govern independentista. Han quedat enrere el 14 de febrer, el 14 de març i el 14 d’abril. Es continuen negociant les clàusules de la nova etapa de convivència entre ERC i JxCat. S’han invertit moltes energies en dissenyar grups, comissions i mecanismes de coordinació de tota mena. Després de com va anar la darrera legislatura, calen totes les precaucions. Oimés entre gats escaldats. Tanmateix, no són només mesures de vigilància i seguretat. Per no patinar, per no barallar-se, per intentar saber què rumia l’altre. Elements preventius. Amb això, però, … Continuar llegint

Madrid y Catalunya, en las antípodas

Si en los últimos años Catalunya se ha ido desplazando políticamente hacia el independentismo y hacia la izquierda, lo que amenaza con confirmarse dentro de unos días en la Comunidad de Madrid es justo lo contrario: se convierte en cada vez más españolista –un determinado tipo de españolismo– y de derechas –un determinado tipo de derechas–. Con mucha probabilidad, el próximo 4 de mayo por la noche Catalunya y Madrid, Madrid y Catalunya, también sus capitales, estarán más distanciadas que nunca. Las sensibilidades mayoritarias en ambos lugares habrán alcanzado para entonces su punto máximo de separación, de alejamiento. Se hallarán … Continuar llegint

Per què ERC no ha negociat bé

Esquerra Republicana va endegar malament, molt malament, les negociacions. Ja abans del 14-F el seu presidenciable havia insistit en la idea d’un govern ampli que abastés des de la CUP fins al PDeCAT, passant per Junts. Un clar despropòsit, però, bé, en la campanya i en la precampanya se’n diuen moltes, de coses. El problema és que la cosa no va quedar aquí. Un cop amb els resultats del 14-F a la mà, ERC va voler actuar com si el seu somni s’hagués acomplert, és a dir, com si hagués guanyat JxCat de pallissa, tot provant de convertir el partit … Continuar llegint

Consell per la República: tots tenen raó (en part)

El pitjor infern de Carles Puigdemont és convertir-se en un Tarradellas postmodern. Quedar arraconat en un angle mort de la memòria, ocult en un revolt de la història. És un malson que comparteixen els seus partidaris i també molts altres catalans. No ho volen per injust, i també perquè seria renunciar a un actiu ―Puigdemont i els altres exiliats― que s’ha demostrat molt eficaç en la lluita a favor de la causa de l’autodeterminació i la independència. Puigdemont, i molta gent amb ell, no està disposat a llargues dècades d’oblit tot refiant-se que, algun dia, una carambola faci que les … Continuar llegint

Mejor bien que pronto y mal

Hacen grandes aspavientos en las redes, en las radios, las televisiones, las columnas de opinión. Se escandalizan. Denuncian. Sean independentistas o de los que darían un brazo para borrar al independentismo del mapa. Todos con una misma exigencia: hay que formar gobierno en Catalunya ya. Rápido, rápido, no podemos perder un minuto más.No comparto tanto arrebato. Empecemos por señalar una obviedad. No es cierto que no haya Govern. Lo hay. En funciones, pero lo hay. En cuanto a las prisas para alcanzar el pacto, soy de los que, visto lo ocurrido durante la pasada legislatura, prefiero que este se cierre … Continuar llegint

Arrimadas, Ayuso, Álvarez de Toledo: tres dones en la tempesta

La primera de les nostres polítiques és l’andalusa Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981). Després de la debacle sense pal·liatius de Ciutadans el passat 14-F, alguna cosa dins seu l’empeny a actuar. De guanyar espectacularment a Catalunya, a penúltims de la fila. Sent que ella és culpable del que ha succeït, almenys en part. Decideix, doncs, moure fitxa. Com Eva, es deixa seduir per la serp, el PSOE, que li brinda una mica de poder a Múrcia. Pedro Sánchez és la serp loquaç i de pell lluent, i li dona tota classe de garanties. S’aliarà amb el PSOE i … Continuar llegint

Els treballs d’Aragonès

En política les regles de l’aritmètica exerceixen una força inapel·lable. S’acaben imposant. Així està passat al dificultós procés cap a la formació del nou Govern, que, tret d’un monumental accident, acabarà sent presidit per Pere Aragonès. El de Pineda de Mar es convertirà, amb diferència, en el president més jove des del restabliment de la Generalitat. El seu pas per la vicepresidència la passada legislatura no va ser fàcil, al contrari. Però el que té per davant s’assembla als Dotze Treballs d’Hèracles (més conegut com a Hèrcules, el seu nom romà). Recordem que tals treballs –jutjats com impossibles– li van … Continuar llegint