El càsting endimoniat a Esquerra Republicana

Els desastrosos resultats que va registrar ERC a les darreres eleccions catalanes, el 12 de maig passat, sumats als també pèssims resultats de les convocatòries anteriors, van obrir la caixa dels trons al partit. Oriol Junqueras va acceptar abandonar-ne la presidència, però va deixar clar que es tornaria a presentar per continuar manant. Marta Rovira, contràriament, va dir que ella no tornaria a optar a la secretaria general, mentre que Pere Aragonès —que va anticipar les eleccions que desembocarien en el daltabaix— també abandonava l’escena. Els resultats de Junts per Catalunya tampoc no van ser gens bons. En aquest cas, … Continuar llegint

Independentistas: toca recomenzar

El ‘procés’, entendido como el periodo iniciado hace diez años -aunque hay quien, armado de buenas razones, sitúa su comienzo un tiempo antes- y con epicentro en octubre de 2017, ha terminado. La investidura del socialista Salvador Illa marca el cambio de etapa. El PSC, que atravesó un momento realmente delicado, ha conseguido levantarse de la lona con ímpetu, hasta el punto de acumular hoy más poder que nunca. El independentismo, representado por Junts per Catalunya, ERC y la CUP, ha cosechado unos resultados desastrosos en el último ciclo electoral, lo que le obliga a hacer examen de conciencia y … Continuar llegint

Nada por aquí, nada por allá

Carles Puigdemont apareció a la hora anunciada en el Arc del Triomf de Barcelona, se subió a la tarima y lanzó un breve discurso, que cerró con un “Visca Catalunya lliure!”. Instantes después se había volatilizado. Esfumado. Desaparecido. Como los grandes ilusionistas, lo hizo ante miles de personas y, lo que es mucho más difícil de entender, ante cientos de policías convocados para darle caza. Estoy convencido de que los más célebres magos de la historia, desde el inolvidable Harry Houdini hasta David Copperfield, pasando por nuestro Antonio Díaz, El Mago Pop, no tendrían ningún reparo en felicitar al de … Continuar llegint

Els motius per al retorn

Carles Puigdemont s’ha esforçat enormement al llarg de tots aquests anys a convertir el seu exili en un altaveu al servei del dret de Catalunya a l’autodeterminació i a la independència. Ho ha fet afrontant enormes dificultats i riscos. La seva obsessió ha estat donar sentit a l’exili i transformar-lo en una eina útil. Tot això té un mèrit concret i indiscutible. Però durant la campanya electoral última Puigdemont es va comprometre davant dels catalans a tornar quan el Parlament celebrés el ple d’investidura, fos per fer-lo a ell nou president o bé a qualsevol altre candidat, singularment Salvador Illa. … Continuar llegint

ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar llegint

El amargo adiós de Ernest Maragall

Ernest Maragall ha roto el carné de ERC, como antes había hecho con el del PSC. Esta vez, sin embargo, no ha sido por discrepancias con el proyecto político. El hermano pequeño de Pasqual Maragall se ha hartado de una manera de hacer, de una forma determinada de actuar. Le pidieron paciencia, le prometieron respuestas. Pero todo el mundo tiene un límite, y él también. Y eso pese a que el cuarto de los ocho hermanos Maragall -Pasqual es lo tercero- ha visto de todo desde que el 1970 entró en el Ayuntamiento de Barcelona como informático. Han pasado cincuenta … Continuar llegint

El retorn de Carles Puigdemont i un estiu molt calent

Aquest estiu serà molt calent, políticament parlant. Sobretot si Carles Puigdemont finalment compleix la seva promesa de tornar a Catalunya quan se celebri el ple d’investidura del nou president de la Generalitat. Tant Puigdemont com Junts per Catalunya no han deixat d’insistir que l’expresident vindrà, tant si és ell el candidat a la investidura com si no. I que serà així, encara que continuï vigent l’ordre de detenció contra ell dictada pel jutge Pablo Llarena. De moment, però, tot són hipòtesis, futuribles més o menys probables. Que esdevinguin una realitat depèn, en primer lloc, de si el president del Parlament, … Continuar llegint

Oriol Junqueras, de profeta a heretge

Malgrat que els professors de Ciències Polítiques generalment el passin per alt, el factor humà resulta en política, com en totes les dimensions de la nostra existència, transcendental, clau. Les mateixes situacions, els mateixos problemes o conflictes, protagonitzats per persones diferents, produeixen indefectiblement resultats també diferents, mai iguals. Si de la Catalunya agitada, imprevisible, ciclotímica, dels darrers anys n’hem d’assenyalar dos protagonistes, aquests són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Tant és així que podríem arribar a escriure la història recent de Catalunya a partir de la competència, la desconfiança i la rivalitat entre els que han estat els líders de … Continuar llegint

Esquerra, paralizada

Seguro que a muchos de ustedes también les ha sucedido. A veces, conduciendo de noche por alguna carretera secundaria, entrevemos ante nosotros una liebre o bien un zorro. El animal, sorprendido por los focos de nuestro coche, se queda ahí en medio, paralizado, sin acertar a echar a correr en una dirección o en otra. Pese a que cada fracción de segundo cuenta, pese a saber que cuanto más tiempo siga quieta más probable es su muerte, la liebre (o el zorro) es incapaz de hacer llegar instrucciones claras a sus patas para que estas se muevan y la saquen … Continuar llegint

Lectures i selectivitat: l’epíleg d’un naufragi

Dedicar-se a ensenyar és una de les millors coses que es poden fer a la vida, a desgrat de les dificultats, les amargors i els entrebancs. Ensenyar és obrir finestres, és mostrar a algú altre les meravelles que existeixen més enllà. És acompanyar, i empènyer quan cal, perquè arribi més lluny d’on hauria arribat tot sol. És ajudar a impugnar els límits i a vèncer la desgana i la mandra. Ensenyar és també una labor incerta, perquè és com escampar llavors sobre la terra. Algunes brotaran esplèndides, altres creixeran diferents de com ens pensàvem, altres ho faran molt més tard … Continuar llegint