Dos caminos ante Sánchez

Distanciémonos, aunque sea solo un poco, de las anécdotas y los detalles. Las elecciones del domingo las ganó, rotundamente, Pedro Sánchez. Él va a ser el nuevo presidente. El líder del PSOE ya ocupa la Moncloa, pero no es lo mismo hacerlo con 85 diputados y gracias a una moción de censura que con 123 y por voluntad de una gran mayoría de electores. Se abren ahora ante Sánchez dos caminos, una bifurcación, que conducen a dos lugares muy distintos. Puede tomar el camino de la izquierda, y forjar una alianza con Podemos. O puede elegir el de la derecha, … Continuar llegint

La guerra bruta i nosaltres

Era, diria, el 2013 i jo sortia del despatx d’Artur Mas, amb qui havia estat conversant. A fora, a mà dreta, en una lleixa, hi havia un mòbil solitari. Em vaig girar i vaig avisar el president de la Generalitat, que estava al llindar de la porta. “Sí, és meu. El deixo aquí”. Fora de Palau, rumiant en l’anècdota, vaig entendre per què. Uns mesos abans, jo mateix havia rebut un missatge misteriós d’algú expert en qüestions policials i de seguretat. Deia que podia tenir el telèfon punxat. De seguida em vaig dir que no tenia res a amagar. Però … Continuar llegint

Resultats: tres apunts

1) Pedro Sánchez, president Pedro Sánchez serà de nou president del Govern espanyol. Aquesta vegada no gràcies a una moció de censura contra el PP, sinó perquè ha guanyat les eleccions, i a més de forma espectacularment folgada. D’alguna manera, els votants han donat la raó a aquelles forces polítiques que van sumar-se per enderrocar Mariano Rajoy i tornar-lo a la seva vida de registrador de la propietat. El somni de Sánchez s’ha fet realitat, ja que pot governar pactant cap a l’esquerra, amb Podem com a soci principal, o bé cap a la dreta, amb Ciutadans. La primera opció … Continuar llegint

Vox i l’anatomia moral de Pedro Sánchez

La campanya, que ara arriba a la recta final, no ha estat una campanya exemplar. Tampoc no s’esperava. Ha consistit en una carretada de proclames superficials i emotivistes llançades per uns candidats amb més ambició que gruix intel·lectual. Els principals assumptes tractats: Catalunya i els debats televisius. Pel que fa a Catalunya, l’escarment per l’1-O o, per ser més precisos, esborrar la catalanitat de Catalunya, és la proposta estrella de la triple dreta. En aquesta tasca, Casado y Rivera compten per atiar l’odi amb Álvarez de Toledo y Arrimadas. Pel que fa al PSOE, es tracta de negar el referèndum … Continuar llegint

Sánchez, aferrado a la táctica

A estas alturas de la película todo parece ir como una seda para Pedro Sánchez. Las encuestas públicas y no públicas así lo señalan. Incluso resulta imaginable, ya digo, a día de hoy, que pueda elegir entre pactar a la izquierda prescindiendo de los independentistas catalanes o a la derecha, o sea, con Ciudadanos. Sánchez, por consiguiente, arriesga lo mínimo. Poco contacto con la prensa y sus preguntas incómodas, apariciones estelares aquí y allá y, sobre todo, mucho cálculo en lo que hace y dice, no vaya a ser que después de tantos esfuerzos las cosas se estropeen. El socialista … Continuar llegint

¡Ya era hora!

La secuencia es la que sigue: resultados de la encuesta del CEO, que otorga la hegemonía soberanista a ERC (viernes); declaraciones de Marta Pascal censurando a Carles Puigdemont: “Catalunya no se puede dirigir desde Waterloo” (domingo); presentación pública en Barcelona del libro de Carles Campuzano ‘Reimaginem la independència’, editado por Catarata (lunes). Las declaraciones de Pascal en ‘La Vanguardia’ y de Campuzano y la misma Pascal en el acto de presentación de la obra del primero significa que ellos, y con ellos otros muchos independentistas postpujolistas, han decidido dejar de callar y, como se anunció en la Casa del Libro … Continuar llegint

L’independentisme canvia de cavall

Esquerra Republicana s’aferma com a força hegemònica dins l’independentisme, al mateix temps que el postpujolisme (Junts per Catalunya) va perdent pistonada. Ho confirma el darrer baròmetre del CEO, l’enquesta amb una mostra més robusta d’entre les que proven de saber què pensen i què senten els catalans. És una tendència en aparença imparable, almenys pel que fa a les eleccions espanyoles, el pròxim 28 d’abril. En contra del que podria concloure algú que, per exemple, estigués molt pendent de les xarxes, on sovint els punts de vista més emocionals i estripats (o enginyosos) són els que aconsegueixen més popularitat, en … Continuar llegint

L’antipujolisme després de Pujol

Diria que s’ha estudiat poc un fenomen que ha sigut, i en part continua sent, clau per entendre la política catalana dels últims gairebé quaranta anys. No és sols un projecte polític i ideològic, sinó també una mena de fixació que en certs moments va esdevenir una obsessió per a determinats sectors, especialment de l’esquerra, és a dir, del PSC i d’Iniciativa (i el PSUC). Parlo de l’antipujolisme, les traces del qual arriben, per bé que debilitades, fins als nostres dies. Fa anys que Pujol viu al marge del dia a dia polític. Tanmateix, la seva ombra continua present, no … Continuar llegint

Ascenso y caída de Albert Rivera

Albert Rivera tiene mucha labia. Ya la tenía de estudiante. Habla bien. Además, es listo, en el sentido de espabilado. Empezó vendiendo su particular crecepelo anticatalanista, una fórmula inventada por un grupito de intelectuales perezosamente de izquierdas resentidos con el pujolismo. Con el ‘tsunami’ independentista, la demanda se disparó. Inmensa fue su alegría cuando constató que el anticatalanismo -tornado ya antiindependentismo- se lo quitaban de las manos. Al listo de Albert, segurísimo de sí mismo y ambicioso como el que más, enseguida se le ocurrió ampliar el negocio, y comercializar anticatalanismo en toda España, al por mayor. Era el hombre … Continuar llegint

El judici: un ‘reality’ molt real

Hi ha un bon nombre de persones que segueixen el judici al Tribunal Suprem gairebé obsessivament, maniàticament. D’altres el segueixen a mitges, i també n’hi ha unes terceres que senzillament passen de l’assumpte, perquè se’ls en refum el que els pugui succeir als acusats, que, segons el seu parer, tenen el que es mereixen, o perquè senzillament viuen al marge de l’actualitat. El judici està sent, en termes de seguiment, un autèntic èxit a Catalunya. Tant és així que es pot dir que molts hi estan –hi estem– enganxats en una mesura o una altra. Un amic em confessava l’altre … Continuar llegint