Improvisant un altre cop (ara amb els llaços)

He seguit aquests darrers dies, la veritat és que sense entusiasme i amb gran inquietud, l’episodi dels llaços grocs, protagonitzat pel president Torra i la Junta Electoral Central. Aquest episodi exemplifica, per desgràcia, la mena de desconcert en què es troba no tot, però sí una part molt significativa de l’independentisme. Quan Ciutadans va denunciar la presència dels llaços, el president i el govern català havien d’haver dissenyat una resposta. Van tenir prou temps. Tanmateix, la impressió sobre el que en realitat va succeir és una altra. No solament no es va preparar res en el si del govern, sinó … Continuar llegint

Què pretén Puigdemont?

És cert: el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy i va votar, després, el 155. Però també és cert que gràcies al PSC el 155 va respectar TV3 i no va ser tan agressiu com el PP i Ciutadans haguessin volgut. Els socialistes catalans es presentaran a les eleccions del 28-A amb un bon cartell, Meritxell Batet, i amb un missatge clar, molt semblant a aquell que José Zaragoza va idear ja fa molt temps: “Si tu no hi vas, ells tornen”, aquesta vegada referit a la tríada dretana i ultraespanyolista. Un enfocament que sens dubte Pedro Sánchez farà … Continuar llegint

Todo el poder para Waterloo

Carles Puigdemont lo ha vuelto a hacer. El vecino de Waterloo ha levantado la bandera de presos y exiliados y ha impuesto su voluntad en el PDECat. Ha colocado a sus fieles y ha castigado a aquellos que en el PDECat no comparten ni su análisis ni su estrategia. Ha completado en realidad el castigo, la purga, que inició en el pasado congreso del partido. Durante aquella cita, el pasado julio, logró que Marta Pascal tirara la toalla, tras amenazar al PDECat con un ultimátum: “O ella o yo”. No se acaba de entender cómo el PDECat, o una parte … Continuar llegint

Caldran nous lideratges

L’independentisme es troba, en part arran de les seves pròpies equivocacions, en una situació extremadament complicada. Per si no fos prou, una colla de tensions molt afilades tenallen i enfronten els partits i les entitats civils. El moment ja no era gens fàcil, però la convocatòria d’eleccions ha incrementat els problemes. Malgrat ser un actor rellevant en la governabilitat espanyola, els partits independentistes majoritaris no tenien res previst en cas d’un avançament. Vist amb una mica de perspectiva, queda clar que el diàleg formava part de la campanya permanent que va començar Pedro Sánchez el mateix dia del triomf de … Continuar llegint

El independentismo, bajo presión

El independentismo se encuentra bajo una enorme presión o, mejor dicho, bajo una suma de presiones distintas aunque confluyentes. La convocatoria de elecciones españolas para el próximo abril es una de ellas. La manifestación de la plaza de Colón (PP, Ciudadanos, Vox) logró, pese a ser un fiasco, sus dos grandes objetivos: dinamitar el diálogo y que Pedro Sánchez pusiera punto final a su mandato. Al convocarse la manifestación, el Gobierno español truncó las conversaciones que mantenía con los independentistas. Tras la manifestación, y al ver que estos últimos no accedían a dar curso a los Presupuestos, Sánchez decidió jugársela … Continuar llegint

¿De qué va esto?

La derecha salvaje marcó un gol sin bajar del autobús, solo convocando. Pedro Sánchez decidió romper –veremos si se puede remendar- el diálogo con los independentistas. Luego, resultó que la manifestación en la madrileña plaza de Colón, que tanto inquietó al presidente español, se saldó con un fiasco notable. En estas horas difíciles se requiere ideas claras, convicción, coraje y talento. Dudo –y ojalá me equivoque- de que las personas que hoy en Madrid y Barcelona manejan la situación sean capaces de tanto. Pero no es mi pretensión meter el dedo en la llaga en las –abundantes- flaquezas y equivocaciones … Continuar llegint

Dos camins davant nostre

La situació política espanyola s’està enverinant acceleradament, per bé que, esclar, ningú no pot saber com giraran finalment els esdeveniments. La convocatòria de la finalment fracassada manifestació de diumenge a Madrid, amb PP, Ciutadans i els ultres, començant per Vox i acabant per tota mena de feixistes, va fer venir tremolor de cames a un PSOE dividit, acomplexat i paralitzat per les rancúnies internes. El PSOE no té una idea compartida d’Espanya i, el que és potser pitjor, li manca força i convenciment per plantar cara. La fragilitat de l’esquerra espanyola davant l’avanç dels radicals és sorprenent i desarmant (un … Continuar llegint

Parlar als no independentistes

Per provar d’aturar o minoritzar l’independentisme, el govern espanyol i l’unionisme sencer van generar dos tipus de narratives distintes. La primera consistia a advertir del terrible futur que espera a una Catalunya separada d’Espanya i anunciar ensems una cruel venjança: Espanya faria la vida impossible a una Catalunya independent, actuant en tot moment i en tots els àmbits contra el nou estat i la seva població. La reacció, per tant, mai no va ser, ni per un minut, provar de comprendre els motius dels catalans i convèncer-los amb promeses d’un tracte millor i, sobretot, més respecte, tal com va fer … Continuar llegint

Aún más difícil

Nos hallamos a las puertas del juicio de los líderes políticos y civiles del independentismo, un acontecimiento que va a marcar dolorosamente, se quiera o no se quiera, las relaciones entre Catalunya y España durante largo tiempo. La vista oral ante siete magistrados del Supremo, que será retransmitida en directo, va a desatar un vendaval de emociones del que nadie va a poderse sustraer. El independentismo, pero no exclusivamente el independentismo, va a seguir lo que pase atrapado por una abigarrada mezcla de sentimientos difíciles de gestionar. Excitación, pasión, solidaridad, tristeza y rabia. Son muchos los motivos que llevan a … Continuar llegint

Amb el cap fred

L’independentisme es troba encara a hores d’ara sumit en el desconcert després de la derrota política —el fracàs, si es prefereix dir-ho així— soferta el 27 d’octubre de 2017. El naixement, aquest cap de setmana, de la Crida Nacional constitueix, a parer meu, una prova de la confusió i les contradiccions que per desgràcia segueixen tenallant una part de l’independentisme, al qual li està costant horriblement adonar-se de l’ombrívol paisatge engendrat per aquella derrota. Malgrat això, s’ha d’esforçar a afinar la seva intel·ligència i no deixar-se arrossegar per les emocions, per molt justificades que siguin, si vol evitar que la … Continuar llegint