La guerra bruta i nosaltres

Era, diria, el 2013 i jo sortia del despatx d’Artur Mas, amb qui havia estat conversant. A fora, a mà dreta, en una lleixa, hi havia un mòbil solitari. Em vaig girar i vaig avisar el president de la Generalitat, que estava al llindar de la porta. “Sí, és meu. El deixo aquí”. Fora de Palau, rumiant en l’anècdota, vaig entendre per què. Uns mesos abans, jo mateix havia rebut un missatge misteriós d’algú expert en qüestions policials i de seguretat. Deia que podia tenir el telèfon punxat. De seguida em vaig dir que no tenia res a amagar. Però … Continuar llegint

Resultats: tres apunts

1) Pedro Sánchez, president Pedro Sánchez serà de nou president del Govern espanyol. Aquesta vegada no gràcies a una moció de censura contra el PP, sinó perquè ha guanyat les eleccions, i a més de forma espectacularment folgada. D’alguna manera, els votants han donat la raó a aquelles forces polítiques que van sumar-se per enderrocar Mariano Rajoy i tornar-lo a la seva vida de registrador de la propietat. El somni de Sánchez s’ha fet realitat, ja que pot governar pactant cap a l’esquerra, amb Podem com a soci principal, o bé cap a la dreta, amb Ciutadans. La primera opció … Continuar llegint

Vox i l’anatomia moral de Pedro Sánchez

La campanya, que ara arriba a la recta final, no ha estat una campanya exemplar. Tampoc no s’esperava. Ha consistit en una carretada de proclames superficials i emotivistes llançades per uns candidats amb més ambició que gruix intel·lectual. Els principals assumptes tractats: Catalunya i els debats televisius. Pel que fa a Catalunya, l’escarment per l’1-O o, per ser més precisos, esborrar la catalanitat de Catalunya, és la proposta estrella de la triple dreta. En aquesta tasca, Casado y Rivera compten per atiar l’odi amb Álvarez de Toledo y Arrimadas. Pel que fa al PSOE, es tracta de negar el referèndum … Continuar llegint

Sánchez, aferrado a la táctica

A estas alturas de la película todo parece ir como una seda para Pedro Sánchez. Las encuestas públicas y no públicas así lo señalan. Incluso resulta imaginable, ya digo, a día de hoy, que pueda elegir entre pactar a la izquierda prescindiendo de los independentistas catalanes o a la derecha, o sea, con Ciudadanos. Sánchez, por consiguiente, arriesga lo mínimo. Poco contacto con la prensa y sus preguntas incómodas, apariciones estelares aquí y allá y, sobre todo, mucho cálculo en lo que hace y dice, no vaya a ser que después de tantos esfuerzos las cosas se estropeen. El socialista … Continuar llegint

Ascenso y caída de Albert Rivera

Albert Rivera tiene mucha labia. Ya la tenía de estudiante. Habla bien. Además, es listo, en el sentido de espabilado. Empezó vendiendo su particular crecepelo anticatalanista, una fórmula inventada por un grupito de intelectuales perezosamente de izquierdas resentidos con el pujolismo. Con el ‘tsunami’ independentista, la demanda se disparó. Inmensa fue su alegría cuando constató que el anticatalanismo -tornado ya antiindependentismo- se lo quitaban de las manos. Al listo de Albert, segurísimo de sí mismo y ambicioso como el que más, enseguida se le ocurrió ampliar el negocio, y comercializar anticatalanismo en toda España, al por mayor. Era el hombre … Continuar llegint

El judici: un ‘reality’ molt real

Hi ha un bon nombre de persones que segueixen el judici al Tribunal Suprem gairebé obsessivament, maniàticament. D’altres el segueixen a mitges, i també n’hi ha unes terceres que senzillament passen de l’assumpte, perquè se’ls en refum el que els pugui succeir als acusats, que, segons el seu parer, tenen el que es mereixen, o perquè senzillament viuen al marge de l’actualitat. El judici està sent, en termes de seguiment, un autèntic èxit a Catalunya. Tant és així que es pot dir que molts hi estan –hi estem– enganxats en una mesura o una altra. Un amic em confessava l’altre … Continuar llegint

Què pretén Puigdemont?

És cert: el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy i va votar, després, el 155. Però també és cert que gràcies al PSC el 155 va respectar TV3 i no va ser tan agressiu com el PP i Ciutadans haguessin volgut. Els socialistes catalans es presentaran a les eleccions del 28-A amb un bon cartell, Meritxell Batet, i amb un missatge clar, molt semblant a aquell que José Zaragoza va idear ja fa molt temps: “Si tu no hi vas, ells tornen”, aquesta vegada referit a la tríada dretana i ultraespanyolista. Un enfocament que sens dubte Pedro Sánchez farà … Continuar llegint

Todo el poder para Waterloo

Carles Puigdemont lo ha vuelto a hacer. El vecino de Waterloo ha levantado la bandera de presos y exiliados y ha impuesto su voluntad en el PDECat. Ha colocado a sus fieles y ha castigado a aquellos que en el PDECat no comparten ni su análisis ni su estrategia. Ha completado en realidad el castigo, la purga, que inició en el pasado congreso del partido. Durante aquella cita, el pasado julio, logró que Marta Pascal tirara la toalla, tras amenazar al PDECat con un ultimátum: “O ella o yo”. No se acaba de entender cómo el PDECat, o una parte … Continuar llegint

Caldran nous lideratges

L’independentisme es troba, en part arran de les seves pròpies equivocacions, en una situació extremadament complicada. Per si no fos prou, una colla de tensions molt afilades tenallen i enfronten els partits i les entitats civils. El moment ja no era gens fàcil, però la convocatòria d’eleccions ha incrementat els problemes. Malgrat ser un actor rellevant en la governabilitat espanyola, els partits independentistes majoritaris no tenien res previst en cas d’un avançament. Vist amb una mica de perspectiva, queda clar que el diàleg formava part de la campanya permanent que va començar Pedro Sánchez el mateix dia del triomf de … Continuar llegint

Franco, un cadàver (encara) incòmode

Si recorrem als diccionaris, ens trobem que tots coincideixen a relacionar el mot commemorar amb recordar. Em valc de diccionaris en línia. En alguns casos, com en el de la RAE, es parla de recordar «solemnement». En altres, de «honorar la memòria». En el cas de Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans hi llegim: «Fer solemnement memòria (d’un esdeveniment, d’una persona), servir per a fer-ne memòria». Fer memòria: tornarem sobre aquesta fórmula una mica més endavant. La commemoració i el seu sentit ha estat d’actualitat a Espanya i a Catalunya els darrers anys, quan, per exemple, alguns municipis han volgut retirar … Continuar llegint