Realismo, trabajo, determinación

Pasados ya unos cuantos días tras la suspensión del pleno de investidura, los tres grupos independentistas del Parlament, Junts per Catalunya, ERC y la CUP, siguen metidos en un intenso y no poco confuso forcejeo. Existen desavenencias entre ellos, y a veces también en su interior, sobre qué es lo que hay que hacer. Ante la movilización del Estado para impedir que Carles Puigdemont, el candidato con más apoyos, pueda ser investido, las opciones son básicamente dos, siempre que no se quiera repetir las elecciones, algo que, además de una posible pérdida de la mayoría absoluta independentista, acarrearía la continuidad … Continuar llegint

Algunes lliçons del xoc amb Espanya

A diferència de l’espanyolisme, que triomfal i triumfós, proclama la seva victòria absoluta, sóc dels que penso que el que hem viscut és només un episodi d’una llarga lluita que ve d’enrere i a la qual li queda força per recórrer. Un episodi en el qual, per cert, l’Estat hi ha perdut no pas poques coses. Crec, per tant, que cal allunyar-se de l’estèril derrotisme. Ni ell ni l’optimisme exagerat i naïf que a voltes a presidit l’anomenat ‘procés’ són actituds intel·ligents i útils. Què és intel·ligent i útil? Al meu entendre, obtenir de la fallida declaració d’independència del 27 … Continuar llegint

Dos cosas a preservar

El PP logró en su momento que el Tribunal Constitucional desfigurara el Estatut. Desde entonces Catalunya se rige por un Estatut que nadie -excepto los miembros del TC- ha votado. Ahora el PP ha conseguido, al parecer a base de no pocas presiones, que el TC se pronuncie de forma estrafalaria y del todo irregular sobre quién debe o no debe ser el próximo presidente de Catalunya. Dice el Tribunal que, para ser president, Puigdemont ha de pedir antes permiso -parece recochineo- al mismo juez, Pablo Llarena, que mantiene injustamente en prisión a Junqueras, Forn, Sànchez y Cuixart. Ante la … Continuar llegint

Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar llegint

Gobernar, gobernar bien

El Estado español, con Mariano Rajoy y su Gobierno al frente, no solo quiere vencer, sino escarmentar e humillar al independentismo catalán. Ni convencer ni solucionar. Es más, si pudieran se asegurarían de que no volviera a crecer la mala hierba del independentismo. Las pasadas elecciones del 21-D formaban parte de este plan, pero falló estrepitosamente. El batacazo del PP fue de récord. No les ha llevado a reflexionar, de ninguna manera. Les ha llevado, por contra, a empeñarse en la mano dura, aunque sea al precio de retorcer las normas, las leyes y la sacrosanta Constitución. ¿Qué es sino … Continuar llegint

Sobre la ‘conversió’ d’Artur Mas

L’abandó, per part d’Artur Mas, de la presidència del PDeCAT, ha donat lloc a un cascada de ressenyes biogràfiques i perfils sobre la seva trajectòria política. Perfectament lògic i natural. En totes aquestes peces periodístiques, o en la gran majoria, es repeteix que Mas és un ‘convers’, és a dir, algú que va passar, i amb ell el seu partit –Convergència Democràtica- i molts milers de catalans del nacionalisme gradualista i reformista al sobiranisme i l’independentisme. Els tòpics poden ser mentida, falsos, etcètera. En aquest cas, però, com passa a vegades, el tòpic és absolutament cert, almenys en la superfície. … Continuar llegint

Refer-nos, recomençar

El punt en què es troba el moviment civil i polític per l’autodeterminació i la independència de Catalunya exigeix que es produeixi un alto, una parada. Una parada per analitzar, per reflexionar. Amb l’objectiu de repensar-nos i repensar el país a mitjà i llarg termini. Per provar de fer les coses millor a partir d’ara. I veure-hi millor i tan enllà com puguem. La desbandada que va seguir a la simbòlica declaració d’independència del 27 d’octubre va donar pas a l’aplicació de l’article 155 -que el PP fa servir com un dret de cuixa polític- i a la presó, l’exili … Continuar llegint

Els treballs de l’independentisme

Si l’independentisme vol veure els seus objectius acomplerts en el futur, arribi aquest futur quan arribi, està obligat a treure conclusions profitoses del que ha passat en el xoc amb el Govern espanyol. En una batalla tan desigual i sent la part feble, la rigidesa, no ser capaç d’aprendre, no intentar desenvolupar al màxim les pròpies destreses i aprofitar les oportunitats seria imperdonable. La primera i principal lliçó –extensible a Ciutadans i també al PSOE– que sobre el Govern del PP pot extreure és la següent: l’Executiu espanyol no negociarà mai un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. Sense propostes No … Continuar llegint

La derrota (també) de Felip VI

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s’hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables ‘pijos’ i un grapat de ganduls (se’n recorden del ‘compi yogui’ de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir … Continuar llegint

Colosal varapalo a Rajoy

En un país realmente serio Mariano Rajoy se marcharía. A su vez, el PP y Ciudadanos, también el PSOE, modificarían su aproximación al independentismo y la forma en que han tratado a los catalanes en los últimos años. Las urnas han hablado, han dictado sentencia. Rajoy ha recibido un varapalo de dimensiones antológicas, colosales. Ni el PP ni sus partidos antecedentes habían sufrido nunca un revés ni tan sonoro ni tan humillante. El independentismo ha vencido en las peores circunstancias imaginables. Ya no hay mayoría silenciosa a la que apelar para deslegitimar a los que quieren un referéndum, que se … Continuar llegint