La Trini s’ha estrellat. Hem pogut seguir-ho pràcticament en directe gràcies als mitjans de comunicació. Trinidad Jiménez s’ha estrellat perquè Zapatero va confondre el tal Gómez amb un clínex. I Tomás Gómez resulta que va preferir arriscar-se a perdre-ho tot que abaixar-se els pantalons. Gómez finalment se’n va sortir. Qui un dia va ser David –Zapatero– ha esdevingut un Goliat ridículament blavejat. El líder del PSOE ha quedat ben retratat, i no sols pel ridícul que ha fet, sinó també, al meu parer, pel que ha estat pràcticament l’únic argument emprat a favor de Jiménez: una enquesta que deia que … Continuar llegint →

El tema Zapatero, per dir-ho així, resulta inesgotable. Ara, el que un temps passava per ser el més esquerranista dels líders europeus, el més progre, el que s’havia subscrit al republicanisme de Philip Petitt, resulta que s’ha convertit en escuder de Sarkozy, el més odiat dels molts dirigents de centre-dreta i dreta que té Europa. Zapatero transmutat en el molt espanyol personatge de Sancho Panza, vaja. El líder del PSOE s’ha arrenglerat amb Sarkozy en la qüestió dels gitanos a França. Un assumpte en què el propi partit del president francès està dividit. Una actuació en què ni els socialistes … Continuar llegint →

Treva L’esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna han firmat un document en què demanen a ETA una treva permanent i verificada internacionalment. Estem davant d’un fet d’una gran transcendència. Mai no havia passat que de forma pública l’esquerra abertzale divergís tan clarament de l’organització terrorista i li digués que pari de matar. Per primer cop són els seus els que es planten i es desempalleguen de l’estratègia de la violència. ETA es troba, doncs, davant d’un dilema històric. Transcendental. Democràcia El govern socialista i el PP estan d’acord en una cosa: en què la llei de partits ha estat un èxit. … Continuar llegint →

Primàries Un dia el PSOE es va treure de la màniga les dites eleccions primàries. Es tractava de fer un exercici de democràcia interna i transparència tot donant la paraula a les bases perquè triessin entre diversos aspirants a candidats electorals. La fórmula mai no ha acabat de xutar del tot. ¿Recorden, per exemple, quan el 1999 el PSC va convocar unes primàries en què Maragall competia… contra ell mateix? ‘Salerosas’ Molts van titllar això de les primàries de trist maquillatge, de màrqueting de cara a la galeria. Però la veritat és que les primàries a vegades donen sorpreses. Veurem … Continuar llegint →

LA ALEGRÍA, la locura incluso, desatada por el triunfo de la selección española de fútbol se ha intentado analizar desde muy distintas perspectivas. Algunos han hablado de banderas -catalanas, españolas- olvidando que dos cosas pueden ser ciertas a la vez. Por ejemplo, sentirse catalán o muy catalán y alegrarse por la victoria de los futbolistas españoles en Sudáfrica. Otros han llamado la atención sobre el plus euforizante de la victoria en unos ciudadanos sumidos en el lúgubre contexto de la política y la economía españolas. Otra vía de análisis, más elaborada, nos dice que La Roja gusta tanto porque encarna … Continuar llegint →

INSISTEN POR AHÍ algunos políticos y articulistas que, claro, ya se sabe, eso de la corrupción es de derechas. O aseguran que la derecha mete la mano en la caja porque su parroquia eso lo castiga poco, ya que en el fondo no le parece del todo mal. Bien, para empezar, uno no sabe muy bien qué entender por eso que llaman la derecha o, mejor, La Derecha, como si fuera una sola cosa, cuando desde Dante todo el mundo sabe que incluso de infiernos hay más de uno. Deberían explicarse mucho mejor cuando cogen la brocha y trazan la … Continuar llegint →

web Fundació Catalunya Oberta El passat diumenge 8 de novembre va ser un mal dia per als que creiem en la llibertat i la societat oberta. El passat dia 8 va plegar Francesc Frutos del seu càrrec com a secretari general del PCE. Frutos és un dels personatges que més durament i durant més anys han treballat per esmicolar, per reduir a la mínima expressió, l’espai polític a l’esquerra del PSOE, que més han contribuït al desprestigi –d’altra banda totalment merescut- del comunisme i el marxisme. Trobo que és de justícia retre un petit homenatge a aquest home, nascut a … Continuar llegint →

Els bascos, em refereixo en aquest cas els bascos del PNB, en saben més. Sempre n’han sabut més. Flanquejats per Coalició Canària, han pactat amb ZP l’aprovació dels pressupostos espanyols a canvi de blindar el concert econòmic i de mantenir el poder a les diputacions forals. No és la primera vegada ni serà l’última que el PNB troba la seva finestra d’oportunitat, posa preu i cobra. Ho han fet sempre i en són uns mestres. La resta, als bascos, els importa un rave. Les conseqüències que per a Espanya puguin tenir els seus intercanvis de cromos no els treuen gens … Continuar llegint →

Òmnium Cultural promou una gran manifestació per si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut, cosa molt probable. Estic convençut que seran molts, enllà dels expresidents Pujol, Maragall, Barrera i Rigol, els que s’hi apuntaran. També un servidor procurarà ser-hi. Ara, cal saber que un acte com aquest, per bé que obligat, té dues pegues. La primera: que un cop dissolta la manifestació, s’ha acabat el bròquil, i a Madrid tan tranquils. De fet, els senyors del TC, tant els conservadors com els dits progressistes –alguns d’ells pitjors que els conservadors–, ja ho saben que hi haurà soroll. “I què?”, es diuen. … Continuar llegint →