Mestres i professors, el pinyol del sistema

Si no volem acabar sent un país econòmicament dependent del turisme -turisme de sol, platja i preus de saldo-, cal, entre altres coses, que tinguem un ensenyament excel·lent. Els treballs manuals poc qualificats continuaran perdent valor. No podem competir, en aquest sentit, amb altres països i tampoc amb un procés d’automatització i robotització que tendeix a accelerar-se. Les feines poc qualificades aviat estaran tan mal pagades que no permetran construir un projecte de vida que valgui la pena. Augmentaran els aturats i aquells que, a desgrat de tenir feina, no disposaran dels recursos necessaris. Tindrem treballadors i famílies treballadores pobres … Continuar llegint

Internet, adolescents i porno

Vinc d’una època en què moltes escoles encara eren o bé per a nens o bé per a nenes. També n’hi havia de mixtes, que eren les públiques i també algunes privades modernes. Es produïa un veritable esdeveniment quan se saltava d’EGB a BUP, ja que llavors els nois i les noies de les escoles de monges i cures havien de barrejar-se amb l’altre sexe. No puc evitar un somriure nostàlgic a l’evocar aquells primers mesos de convivència i les situacions particulars, sempre presidides per l’atracció i el pudor, que es donaven a les aules. Això passava quan ells i … Continuar llegint

Sobre la crisi dels cinquanta

Arribar a la mitjana edat és veure els pares ancians i segurament copejats, o haver-te de conformar amb recordar-los. La mitjana edat és adonar-te que les pròximes estacions es diuen vellesa i mort. Descobrir, gairebé de cop, que la vida t’ha empès ja fins al primer rengle, que la pròxima generació que desapareixerà serà la teva, tu. Que la majoria ja són al darrere, com la major part del teu temps. Això fa que quan un és als cinquanta -a vegades uns anys abans o després- no pugui evitar rumiar en el futur. Què puc fer amb el que queda? … Continuar llegint

Muerte, armas y cultura en EEUU

Se suceden, continúan sucediéndose en EE UU, las matanzas causadas por civiles armados. Todo apunta además que, a pesar de todo, van a seguir repitiéndose una y otra vez. Había muertos antes de Donald Trump y los habrá después. Lo que ha hecho el presidente, insistiendo en insultar y menospreciar a los inmigrantes, es situarlos más cerca del punto de mira. El estupor y azoramiento que, como europeos, sentimos tras cada tiroteo en un instituto, un supermercado o una avenida solemos despacharlo concluyendo que los estadounidenses están mal de la cabeza, o tirando de teorías conspirativas, como, por ejemplo, que … Continuar llegint

Greta contra Donald

L’agost passat, una adolescent sueca, Greta Thunberg, es va plantar davant del Parlament del seu país per protestar contra el canvi climàtic i exigir als polítics que actuessin ja. Quan va començar l’escola, hi anava cada divendres. Aviat allò es va conèixer com a ‘Fridays for future’. La Greta va ser seleccionada per protagonitzar una xerrada en les TED Talks d’Estocolm. Avui centenars de milers de joves de tot el món la segueixen. Ha sigut convidada a parlar davant del Parlament de Suècia, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, el Parlament d’Estrasburg, i, al juliol, l’Assemblea Nacional Francesa. La seva forma … Continuar llegint

Trump, el canvi climàtic i la batalla partidista

Arran del terrible incendi de la Ribera d’Ebre i de les condicions que s’auguren per a aquest estiu, quan possiblement ―tant de bo que no― tindrem focs molt importants i destructius, es torna a debatre amb força sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. Assenyalen els experts que un estiu molt calorós o qualsevol episodi puntual no es pot extrapolar automàticament com a prova del canvi climàtic. Sí en canvi les tendències. I les tendències són clares: el canvi climàtic és una realitat. Un greu problema que, a més, té unes característiques que el fan especialment complex. La primera … Continuar llegint

Franco, un cadàver (encara) incòmode

Si recorrem als diccionaris, ens trobem que tots coincideixen a relacionar el mot commemorar amb recordar. Em valc de diccionaris en línia. En alguns casos, com en el de la RAE, es parla de recordar «solemnement». En altres, de «honorar la memòria». En el cas de Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans hi llegim: «Fer solemnement memòria (d’un esdeveniment, d’una persona), servir per a fer-ne memòria». Fer memòria: tornarem sobre aquesta fórmula una mica més endavant. La commemoració i el seu sentit ha estat d’actualitat a Espanya i a Catalunya els darrers anys, quan, per exemple, alguns municipis han volgut retirar … Continuar llegint

Twitter contra la democràcia

Són molts els que un dia no poden més i decideixen, per exemple, abandonar Twitter. O bé Facebook o qualsevol altra xarxa social. Esborrar el seu compte. Fugir-ne. Alguns amb el temps s’ho repensen i tornen a la xarxa. Però d’altres, no. El debat públic ha deixat de passar exclusivament pels mitjans de comunicació tradicionals, el que en anglès en diuen ara ‘legacy media’. Lorenzo Gomis va titular un dels seus llibres ‘El medio media’, títol que resumeix amb simplicitat la funció dels mitjans de comunicació. Fan de mitjancers. Entre el públic i el que passa. Entre el públic i … Continuar llegint

Un demà de robots i suïcides?

Un dels camps d’investigació més fascinants és el relacionat amb la intel·ligència artificial i amb l’anomenat ‘deep learning’, és a dir, les tècniques que fan possible que un robot sigui capaç d’aprendre. Moltes universitats al món, i moltes empreses –entre d’altres els grans gegants d’internet– persegueixen el sant grial que farà que no siguem capaços de distingir una màquina d’un humà. Hi ha qui creu que això, senzillament, no passarà. Soc dels que creu el contrari. Un dels aspectes més intrigants de tot plegat, i que alguns ja es plantegen seriosament, és com evitarà l’home que algun dia les màquines … Continuar llegint

Primers estius a l’illa

Ens assèiem al moll minúscul a mig matí o al vespre, els peus nus penjant sobre el mar. Dúiem, la meva germana i jo, un cubell verd amb quatre dits d’aigua per posar-hi els peixos que, n’estàvem segurs, aquell dia trauríem. Pescàvem amb unes canyes molt senzilles amb un fil de niló lligat i un ham. L’esquer eren engrunes de pa pastades amb aigua de mar. Hi passàvem hores. A voltes abandonàvem el moll i ens n’anàvem a l’altra banda, a la punta rocosa on acaba la platgeta de Na Macaret. Na Macaret, a la costa nord de Menorca, és … Continuar llegint