La tramuntana i les ganes de viure

El cementiri d’Alaior es troba sortint de la vila per Es Camí Nou, que és recte com una plomada i apunta al nord. Es cementeri, com diuen els menorquins, està situat en una posició elevada, en una talaia des d’on sembla vigilar les nou mil ànimes que un dia haurà d’acollir. Els murs són blancs de calç i dintre seu hi ha xiprers i palmeres, i a fora pins i oliveres. A Es Camí Nou, uns metres abans del cementiri, hi ha una construcció en forma de cub, una mena de gran púlpit, que serveix per donar la sortida a … Continuar llegint

Pregàries i metralladores

Al fons de la sala hi ha els magnífics ‘El pelele’ i ‘El quitasol’. Presideixen la mostra ‘Francisco Goya: Daydreams and Nightmares’ (‘Francisco Goya: fantasies i malsons’). Els acompanyen altres pintures i gravats, aquests últims una selecció de les sèries ‘Los caprichos’ i ‘Los desastres de la guerra’. Si en els primers el pintor aragonès du a terme una àcida crítica contra la societat de finals del XVIII, en els segons, un Goya ja gran hi mostra les atrocitats, la brutalitat, la indignitat, la humiliació de la guerra. Ho fa amb una cruesa desoladora. Renunciant a qualsevol artifici o embelliment. … Continuar llegint

Som (també) el que oblidem

Sabem que els records depenen de la nostra fisiologia i de les nostres experiències. Sabem que oblidem i que a vegades els records duren molt poc, gairebé gens, però a vegades ens acompanyaran fins a la mort. Aquests records, la memòria de cadascú, no són fixos o estàtics. Al contrari: els records i la memòria del passat canvien al llarg del temps. De manera que, si considerem que nosaltres som, en el sentit profund i íntim del terme, la nostra memòria particular i única, és impossible no concloure que la nostra identitat, com els nostres records, és dinàmica, varia. Evoluciona, … Continuar llegint

La conversa com a anacronisme

Al carrer on vaig créixer els veïns ja no treuen les cadires a la fresca per xerrar. Per als nens poder barrejar-nos amb els adults i escoltar aquelles converses era quelcom màgic, fascinador. Hi ha alguns pobles on a l’estiu encara ho fan, però estic convençut que per a moltes persones, sobretot per als joves de les grans ciutats, la idea d’agafar una cadira i asseure’s a la vorera a parlar de tot i de res els deu semblar absurda, un pur disbarat. Robert D. Putnam repassava, en un llibre que en el seu moment va fer forat, les activitats … Continuar llegint

La revolució dels robots

No acaba d’estar del tot clar si va ser un personatge real o es tracta només d’una llegenda. En tot cas, es diu que Ned Ludd va ser un teixidor nascut en un poble vora Leicester, al Regne Unit, que el 1779 va trencar, en un arravatament d’ira, dues màquines de teixir. D’ell en prendrien el nom els antimaquinistes de principis del segle següent. Els luddistes, molts d’ells artesans, personifiquen la reacció contra la Revolució Industrial. Les màquines, raonaven, ocupen les fàbriques i ens prenen la feina. Calia parar-ho. Amb violència, si era necessari. L’avui anomenada quarta revolució industrial desperta … Continuar llegint

Mares penedides o angoixades?

Ha sortit un llibre que obre un debat molt contemporani i molt suggeridor alhora. Gira entorn a la següent pregunta: ¿val la pena tenir fills? L’autora és la sociòloga israeliana Orna Donath, que va entrevistar 23 dones que han arribat a la conclusió que es van equivocar. El títol és prou expressiu: Madres arrepentidas. Dues sociòlogues més, les professores nord-americanes Amy Blackstone i Mahala Dyer Stewart, van publicar no gaire abans a la revista The Family Journal un article en què aprofundeixen en el procés de decisió que porta dones i homes a renunciar a tenir descendència. L’article es basa … Continuar llegint

Colau y Francisco Franco a caballo

Ada Colau y su gente, ahora con el PSC a bordo, tienen, y no dejan de demostrarlo, una enorme capacidad para la propaganda política. La tenían cuando sólo eran activistas y la tienen ahora. La alcaldesa atesora –además de un innegable carisma personal- un probado instinto y habilidad para llegar a su público a través de las palabras o los gestos adecuados, casi siempre empapados de emotividad. Se puede alegar, con razón, que sólo con palabras y gestos no basta. O que una cosa es el bla, bla, bla –lo que ahora se llama ‘postureo’- y otra infinitamente más compleja … Continuar llegint

El turisme, una maledicció?

S’acostuma a parlar en economia de la maledicció de les matèries primeres per descriure els efectes sovint dramàtics que sobre països en desenvolupament o del que abans s’anomenava el tercer món ha causat la riquesa natural, tant petroli, minerals preciosos com estratègics. Segurament recorden, per exemple, la pel·lícula ambientada a Sierra Leone Diamant de Sang (Blood Diamond), amb Leonardo Di Caprio com a protagonista. Aquestes riqueses naturals han atret tot tipus d’empreses, xarxes de traficants i gent delinqüencial que, moguts per la cobdícia, han acabat afavorint la corrupció, les dictadures, la violència, la misèria i l’ensorrament institucional, i han acabat … Continuar llegint

Adolescents, porno i internet

A bans, és a dir, abans de l’explosió d’internet, l’adolescent havia d’enginyar-se-les com podia per realitzar incursions en el fosc i fascinant món de la pornografia. Al cine no el deixaven entrar i tampoc s’atrevia a comprar el Playboy, el Lib, el Clima, el Private o alguna revista per l’estil (el quiosquer no l’hi hauria venut i potser hauria alertat la família). Per descomptat, els pares controlaven la televisió, especialment quan programaven alguna pel·lícula de dos rombes. Com a consol, a l’adolescent li quedaven les fotos de l’Interviú, que fullejava a la barberia fent-se el desganat. Les publicacions més fortes … Continuar llegint

El bingo és moolt de dretes

Comparat amb els altres, aquest és un país ben estrany, per expressar-ho diplomàticament. Ho demostra un cop més el pseudo-debat sobre BCN World. Resulta que a alguns sectors de l’esquerra no els agrada el projecte. No discuteixen que crearà riquesa i llocs de treball, ni argumenten, almenys no en veu alta, que tindrà conseqüències desastroses. El problema gruixut és que hi haurà algun casino. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exactament el 6% de l’espai es dedicarà al joc. Altres puntualitzen que és una miqueta més. En fi, sigui com sigui, els casinos, probablement tres, seran testimonials en … Continuar llegint