Merlí, la sèrie protagonitzada per un professor de Filosofia (interpretat per Francesc Orella), ha estat un èxit per a TV3. La sèrie -la podríem anomenar miniculebrot- està ben feta, amb un personatge, Merlí Bergeron, amb grans virtuts i enormes defectes. És per això que el meu heroi no és ell, sinó el director de l’institut, el Toni (Pau Durà), que demostra prou criteri i intel·ligència per suportar Merlí al llarg del curs. N’aprecia que és algú que estima la seva feina profundament i a qui li importen, li importen realment, els seus alumnes. Toni descarta el que seria més fàcil, … Continuar llegint →

A primers de mes, Krzysztof Charamsa va sortir de l’armari. El sacerdot polonès treballava al dicasteri de la Doctrina de la Fe (successor de l’antic Sant Ofici). Les seves declaracions a Il Corriere della Sera i després a molts altres mitjans de comunicació van aixecar una enorme polseguera. Llançava la seva bomba just abans que s’iniciés el Sínode Ordinari de Bisbes per a la Família, impulsat pel papa Francesc, coincidència que, naturalment, no va agradar gens al Vaticà. Sens dubte , els motius de Charamsa són tan d’índole personal com general. Així, va declarar que té parella i que se sentia alliberat, capaç de ser més bon … Continuar llegint →

Com se sap, a principis de mes, a Olot, un nen de sis anys va caure malalt de diftèria. Va emmalaltir perquè els seus pares no l’havien vacunat. ¿Per què no ho van fer? Doncs perquè algú els va convèncer que no calia, que eren més els perjudicis associats a la vacunació que no pas els avantatges, atès que afeccions com la diftèria són molt poc corrents. Entre els metges no hi ha debat sobre la qüestió. Tothom està d’acord en la necessitat de vacunar. Però vacunar no és, en aquest país, obligatori. Això dóna joc als que prediquen esotèriques … Continuar llegint →

¿A qui no li agradaria viure en un món absolutament just i feliç? Malauradament, aquest món mai no arribarà a existir. Perquè l’home és com és i resulta extremadament difícil canviar-lo. És el que l’admirat Isaiah Berlin va voler dir amb una metàfora extreta d’ Immanuel Kant : el fust de la humanitat és tort. Irremeiablement tort. Però, mentre no habitem un planeta angelical, hem de provar de millorar la realitat que ens ha tocat viure. Sense creure, com semblen creure alguns, que el que no ens agrada desapareixerà només perquè ho prohibim, és a dir, com si poguéssim alterar … Continuar llegint →