Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar llegint

Jordi Pujol ja no s’amaga

Fa temps que Jordi Pujol va deixar d’amagar-se. Tanmateix, no es podia considerar completat el seu procés de retorn a l’escena pública fins al passat dimecres dia 8 de febrer. Per primer cop, el gran protagonista era ell; ell tornava a ocupar el centre de l’escena. Va ser durant la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, del seu llibre Des dels turons a l’altra banda del riu, escrit a la presó (els anys 1961-1962) i publicat per primer cop molt més tard, el 1978, quan Pujol era diputat al Congrés i faltava poc per la seva sorprenent victòria a … Continuar llegint

Irene Montero y la ceguera ideológica

El Gobierno de España parece de Duralex, esos vasos y tazas de vidrio templado resistentes a todo tipo de golpes y caídas. Parece también de goma, capaz de estirarse hasta que la tensión parece que va a romperla, pero nunca lo hace. Y eso pese a que la coalición lo es de dos materiales de naturalezas muy diferentes, casi opuestas. Los primeros, los socialistas, son un partido de gobierno, un partido de orden, puro ‘establishment’. Son y se hallan en el corazón del sistema. Los segundos, nacieron y llegaron para cambiarlo todo, el sistema en primer lugar. Porque, repetían, sí … Continuar llegint

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar llegint

Ara Collboni voldria ser Trias

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint

Barcelona, cosa de Trias i Colau?

Després del llarg i dramatitzat suspens sobre la seva tornada, Xavier Trias s’ha incorporat amb força al grup capdavanter en la cursa per la vara d’alcalde de Barcelona. Trias torna amb 76 anys i l’afany indissimulat de derrotar Ada Colau, davant de qui va perdre l’alcaldia el 2015. Trias és segurament el millor candidat a què pot aspirar Junts per Catalunya, a desgrat que al mateix temps és una personalitat notablement aliena al que és avui la formació creada per Carles Puigdemont. Trias i Colau concorreran a les eleccions del mes de maig sota el paraigua d’una determinada formació política, … Continuar llegint

Aragonès, ERC y la complejidad

Que la cumbre hispano-francesa se celebrara en Barcelona tiene su lógica, dada la agenda que debía abordarse, y en la que destacaba el conducto que debe unir Barcelona con Marsella con el fin de transportar hidrógeno. Además, no era una reunión ordinaria o de trámite, sino al más alto nivel y muy relevante desde la perspectiva de las relaciones bilaterales entre España y Francia, es decir, del rediseño de la geometría del poder en Europa. Visto así, nada que alegar. El problema está en otra parte. El problema es el ambiente creado por Pedro Sánchez al insistir en la voluntariosa … Continuar llegint

Sí: Aragonès a la cimera i ERC a la ‘mani’

El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar llegint

ERC, o cómo negociar con los pies

Negociar no es fácil, pero es sin duda una habilidad fundamental para cualquier persona que se dedique a la política, al nivel que sea. Saber negociar es absolutamente necesario también para infinidad de otras tareas y profesiones. No obstante, en el caso de la política es cuestión de vida o muerte, como quien dice. En los tiempos que corren, en que las mayorías absolutas son escasas y hay que buscar votos aquí y allá, saber negociar se ha convertido en verdaderamente imprescindible. De hacerlo mejor o peor depende en ocasiones alcanzar el Gobierno o no conseguirlo, o que un Ejecutivo … Continuar llegint

Ucraïna: una guerra entre el passat i el futur

No sé si la guerra a Ucraïna s’acabarà aquest 2023. Naturalment, desconec també com s’acabarà. El que és segur és que no serà, ja no ho pot ser, el triomf fàcil que havia imaginat Vladímir Putin; al contrari: serà per a ell, en més o menys grau, una derrota. El dictador va cometre alguns errors de càlcul gruixuts i va preveure, a més, que la divisió, l’egoisme i la por paralitzarien, com ha passat tants altres cops, una resposta occidental severa. Però l’acció dels Estats Units i Europa ha estat més determinada del que Putin i molts altres, jo mateix … Continuar llegint