La hora grave de Europa

La partida que tan dramáticamente se está dilucidando en Ucrania no es una guerra más. Lo que en la frontera este de aquel gran país se decide es también el futuro de Europa. De todos nosotros. Es así desde el preciso instante en que los tanques rusos cruzaron la frontera y lo invadieron. La innegable trascendencia del conflicto se exacerbó al evidenciarse el vuelco en la política exterior de los EEUU, que se han desentendido de Europa y de lo que pueda ocurrirle, y le han dejado claro su menosprecio. Donald Trump considera al Viejo Continente un actor consentido y … Continuar llegint

La indecència de Mazón la pagarà Feijóo

De la Transició ençà els valencians han mostrat una rigorosa mala sort pel que fa als seus governants. Això és especialment així en el cas del PP. La llista de desastres en forma de presidents de la Generalitat, de presidents de diputacions, d’alcaldes… que han protagonitzat successos molt desagradables és llarguíssima. Al costat de la malaptesa i l’escandalosa manca de preparació hi figura l’amor als diners i l’avarícia, que han derivat en tota mena d’escàndols. Finalment, hi ha també, és clar, la gent amb uns valors prims com un tallet de pernil dolç, gairebé transparents. Ara ens trobem davant d’un … Continuar llegint

El ‘Washington Post’, la pornografia i la foscor

Ann Telnaes era una de les dibuixants estrella del Washington Post. Un dia de primers d’aquest gener, la ninotaire, guanyadora d’un Pulitzer, va veure rebutjat un dels seus dibuixos. Hi apareixen un grapat de multimilionaris agenollats, reverenciant una enorme estàtua de Donald Trump, aleshores president electe. S’hi veuen el fundador de Meta, Mark Zuckerberg; Sam Altman, d’OpenAI; Patrick Soon-Shiong, propietari de Los Angeles Times, i el ratolí Mickey Mouse, emblema de la Walt Disney. I també Jeff Bezos, amo d’Amazon i –això és el més rellevant– del Washington Post mateix. Telnaes sabia que la seva vinyeta incomodaria els responsables del … Continuar llegint

Immigració: per les seves reaccions els coneixereu

“Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents.” (Mt 7,16-17) Semàfor verd. Junts per Catalunya i el PSOE han arribat aquesta setmana a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. A hores d’ara, i si les coses no s’acaben torçant, que pot passar, és un èxit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i companyia. Em penso que, més enllà d’ulteriors anàlisis, és de justícia reconèixer que som davant del pacte de major envergadura, de més transcendència, dels … Continuar llegint

Multiplicar el gasto militar

El vuelco geoestratégico ejecutado por Donald Trump compromete seriamente a Europa, especialmente en tres frentes: económico, político y militar. Centrémonos hoy en los dos últimos. Trump ha insultado y maltratado a Volodímir Zelenski. Estados Unidos ha pasado de combatir a Rusia a convertirse en la gran baza para que Putin pueda proclamar que ha vencido a Ucrania. Trump olvida que Rusia es la agresora y ha llegado a culpar a Zelenski de la tragedia. No solo eso, sino que exige contraprestaciones millonarias por la ayuda que Washington le ha venido prestando. Ofende a la vez a la UE, a quien … Continuar llegint

Carles Puigdemont s’ho repensa (tard) i rescata Sílvia Orriols

És pitjor el remei que la malaltia. Aquesta, tal vegada literalment, va ser la conclusió a què va arribar Carles Puigdemont després de donar uns quants tombs a l’assumpte de Ripoll, de rumiar si Junts per Catalunya feia caure o no Sílvia Orriols mitjançant una moció de censura. Com és sabut, l’alcaldessa va desafiar l’oposició —formada per Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— a associar-se i tombar-la. Ella havia intentat aprovar els pressupostos de la ciutat —15,3 milions d’euros— a través d’una qüestió de confiança que sabia que perdria i que atorgava un termini de trenta dies a l’oposició … Continuar llegint

La ola trumpista, la razón y la palabra

‘Extrema derecha’ y ‘ultraderecha’ son atributos generalmente empleados para describir la potente ola que se propone arrasar la parte del mundo que hemos venido a llamar Occidente. Sin embargo, tales paraguas semánticos apenas recogen la realidad del trumpismo y el heterogéneo conglomerado internacional que le flanquea. Repetimos que son de ‘derechas’, pero en realidad no son conservadores. Su afán no es salvaguardar o mejorar lo vigente, las formas establecidas, sino destruirlo, arrasarlo. Son revolucionarios, unos revolucionarios con jaeces anarquizantes, para nada conservadores. Adoran las fronteras y rechazan a los inmigrantes, pero aplauden al Gobierno de Israel o ambicionan Groenlandia. Son … Continuar llegint

Una justícia moderna a Espanya, impossible?

La justícia és la ultima ratio, el darrer argument, del sistema democràtic. És el lloc al qual els ciutadans, les empreses o altres agents recorren quan se senten maltractats o són víctimes d’un abús o una agressió. De la justícia n’esperem reparació i, també, càstig per als culpables. La justícia és fonamental per dotar el sistema de sentit. Si no hi ha justícia, no hi ha democràcia. I si funciona de manera pobra o defectuosa, és el conjunt el que es veu irremeiablement deslegitimat. És la democràcia qui es devalua a ulls de la gent. És justament per aquest motiu, … Continuar llegint

Karla Sofía Gascón, les burrades i els Òscars

No he vist la pel·lícula Emilia Pérez, per la qual l’actriu trans Karla Sofía Gascón ha estat nominada als Premis Òscar. Estic convençut —no tinc per què dubtar-ho— que l’actuació de Sofía Gascón és mereixedora d’aquest reconeixement. Segur que el film també està molt bé. Però no és de cinema del que els volia parlar, sinó de la polèmica que ha esclatat entorn de l’actriu espanyola (Alcobendas, 1972) arran d’unes piulades al seu perfil de Twitter (ara X) de fa uns anys, però tampoc no gaires. El mullader té molt a veure amb la política, almenys si l’entenem en un … Continuar llegint

Musk, sus colegas y nuestra democracia

Las imágenes de la toma de posesión de Donald Trump en el Capitolio son pornográficas. Lo son en el sentido de obscenas. Y en el de impudorosas, descaradas e insolentes. Nunca antes el poder político se había atrevido, como el pasado 20 de enero, a mostrar de tal modo su alianza, su connivencia y su coleguismo con los más ricos. Hasta ahora, los políticos habían huido de imágenes como las del otro día, pues querían seguir apareciendo como representantes y servidores de todos los ciudadanos. Siempre ha habido relación entre los poderes, en este caso entre el político y el … Continuar llegint