Em compto, i no em fa vergonya admetre-ho, entre les persones a qui les acusacions contra José Luis Rodríguez Zapatero han sorprès, i molt. Es pot dir que m’han fet caure de cul. Estic convençut que a molta gent li ha passat el mateix. La meva estupefacció es pot considerar, em sembla, representativa, atès que no em compto entre els seus fans, ni entre els fans del seu partit, el PSOE. Vull dir que he contemplat i contemplo la seva figura i la seva trajectòria des de la distància sentimental. Tanmateix, ni m’havia passat pel cap que Zapatero pogués ser … Continuar llegint →

Començo a escriure aquestes ratlles quan fa exactament dos anys i dos dies des que Salvador Illa va guanyar les eleccions catalanes del 2024. Com es recordarà, Illa va ser investit el 8 d’agost gràcies al vot d’ERC i dels Comuns. Va ser el dia de l’escenificació —per a mi inintel·ligible— de Carles Puigdemont apareixent i desapareixent davant d’un exèrcit de mossos desconcertats. Salvador Illa havia fet i va continuar fent un discurs basat en dues propostes. La primera, pacificar, recosir, normalitzar el país després d’uns anys —va argumentar— de confrontació estèril provocada per l’independentisme. No deia, és clar, que … Continuar llegint →

Miro imatges de Jordi Pujol. Hi veig un home molt gran, un ancià. Fa temps que arrossega problemes per moure’s i una sordesa espessa que l’engavanya. Informen els metges, però també la gent que té més a prop seu, que la seva abans prodigiosa memòria fa aigües. Pateix, a més, altres problemes d’ordre cognitiu. Entenc, per tant, que la seva família, els amics i la gent que l’estima s’indignessin amb la decisió judicial de fer-lo comparèixer en persona a Madrid, desoint els múltiples informes mèdics —també els encarregats per la mateixa Audiència Nacional— que acreditaven sense vacil·lació el seu mal … Continuar llegint →