L’aeroport del Prat ens el pintarem a l’oli

Darrerament, Salvador Illa no para d’ensopegar. Hem arribat a un punt que, en aquest país, tot sembla al caire del desbordament i el col·lapse. Pel que fa als socis de govern, el traspàs de l’IRPF, de moment, continua aturat, fet que va portar ERC a rebutjar els pressupostos. Per si no fos prou, la voluntat de tenir veu i vot sobre l’aeroport del Prat (batejat des de Madrid com Josep Tarradellas) sembla cada cop més improbable. Almenys si ho jutgem tenint present l’actitud intransigent de Maurici Lucena, president d’Aena. Lucena ha repetit en diverses ocasions allò de “no pot ser … Continuar llegint

¿’Quo vadis’, Rufián?

Gabriel Rufián insistió la semana pasada en su desafío a Oriol Junqueras y Esquerra Republicana. Con el acto público junto a Irene Montero y Xavier Domènech volvía a tensar la cuerda con su partido mientras se consagraba como el gran profeta de la unidad de las izquierdas españolas. La campaña de Rufián para que las izquierdas a la izquierda del PSOE se agrupen en una candidatura -y ayuden a Pedro Sánchez a frenar la anunciada victoria de PP y Vox- ha merecido varias veces el rechazo republicano. Aun así, Rufián, sin hacerles caso, sigue insistiendo. Erre que erre. Ante tal … Continuar llegint

Com ‘fabricarà’ Catalunya tants i tants catalans?

Dilluns passat es va produir a Barcelona un acte politicocultural d’allò més curiós. Es van aplegar, a l’Espai Línia, al carrer Girona, Josep Rull, president del Parlament, dirigent de Junts i exconvergent, i Oriol Junqueras, líder d’ERC. L’excusa va ser el llibre del diputat republicà i periodista Francesc-Marc Álvaro, El franquisme en temps de Trump, també present. L’acte el va conduir amb bon pols la directora de l’Ara, Esther Vera. El pessebre, dit amb tot el respecte, feia patxoca. I, com dèiem, era d’allò més curiós i completament inimaginable en altres contrades. Podem dir que les figures allí reunides eren … Continuar llegint

El català se’ns escola entre els dits

Aquest meu amic, escriptor veterà que ha guanyat un grapat de premis, fa una parada i conclou: “El Procés independentista respon a l’angoixa d’un poble que sap que la seva identitat, començant per la llengua, se’n va en orris. Va ser el darrer afany, el darrer cop de cua”. De primer vaig trobar estranya, xocant, la seva afirmació, i la vaig desar en un calaixet de la memòria. La conversa de què parlo es va produir després de l’1 d’Octubre i quan els protagonistes de l’intent independentista eren a la presó o bé havien fugit. Temps després, però, he pensat … Continuar llegint

Habermas, un europeu contra els bàrbars

Començo a rumiar en aquest article d’avui després que Feijóo assenyalés que les paraules de Felip VI, admetent tímidament que en la conquesta d’Amèrica es van produir “abusos”, s’han de “contextualitzar”. Una manera com una altra de dir que, en realitat, no cal fer-ne gaire cas i que el rei no volia dir el que va dir. El líder del principal partit de l’oposició encara afegiria que “fer ara un examen de les coses que van ocórrer al segle XV és un disbarat”. Mentrestant, continua la sagnant guerra d’agressió de Putin contra Ucraïna, les matances de palestins a Gaza i … Continuar llegint

A Feijóo se le atraganta la guerra

El ataque de EEUU e Israel a Irán se le ha atragantado al pobre Alberto Núñez Feijóo. No lo vio venir. No contaba en absoluto con ello, menos aún con que Pedro Sánchez fuera capaz de convertir el conflicto de Oriente Medio en una trampa letal para el PP. Y mira que a estas alturas Feijóo debería haber aprendido ya que Sánchez es un muerto muy vivo, un cadáver de casi imposible sepultura. Un zombi de tan veloces e imprevisibles movimientos como los que abandonaban de sus tumbas para bailar al ritmo de ‘Thriller’ con Michael Jackson. Desconozco, como todo … Continuar llegint

Sánchez es nega a pagar el deute d’Illa amb ERC

No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar llegint

Vox amenaça d’avariar el sistema de la Transició

El sistema polític espanyol té plom a les ales. S’enfronta a una amenaça molt seriosa. No és la primera vegada que succeeix, però ara presenta un potencial més amenaçador. Durant la Transició, els hereus del franquisme i els representants de les forces democràtiques van bastir braç a braç un model que afavoria l’alternança entre dos grans partits. Aquest model, que evoca l’esquema de torns decimonònic, buscava preservar l’estabilitat, la principal preocupació en aquells anys incerts. Hi hauria, van planejar, una gran opció de centredreta i una altra de centreesquerra. El primer partit va acabar sent l’actual PP —després que la … Continuar llegint

Una pime anomenada Gabriel Rufián

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar llegint

El PSC descarrila con Rodalies

Las manifestaciones del sábado tuvieron un fondo amargo muy marcado. No era solo el enfado acumulado, sino bastante más: se palpaba la desesperanza y la resignación. Los que marcharon tras las pancartas y los eslóganes, la inmensa mayoría de ellos, sabían, saben, que las expresiones de descontento y áspero cabreo no van a solucionar nada. Al contrario, son conscientes, como lo es cualquier ciudadano, de que la bancarrota ferroviaria va a durar mucho tiempo, años, décadas, antes de que realmente se note, si se acaba notando, la mejora. Igual que han sido años y décadas de retrasos y mal servicio … Continuar llegint