Aquests dies de ple agost, a la premsa, a internet, a les agències, es poden trobar un grapat de variades ofertes per viatjar. Són ofertes de les que se solen anomenar d’última hora, cosa que vol dir que el client ha d’emmotllar-se al viatge tal com està establert, especialment pel que fa a les dates de sortida i tornada. A canvi, però, els preus són realment baixos i es troben autèntiques gangues per anar, per exemple, a Jamaica, Egipte, Copacabana, Islàndia, Florida o embarcar-se en un creuer de vuit dies fins a Dubrovnik.
Embarcar-se d’un dia per l’altre cap on sigui pot ser una bona opció. Perquè, a veure: què significa viatjar, per què viatgem? Per descomptat els motius són variats. No obstant, em penso que molts viatges es fan, més que perquè un curiositat per això o allò, per no quedar-nos on som. Viatjar és igual a marxar, a canviar. Volem sortir del context -físic, humà, d’hàbits i costums- en què ens trobem immersos tot l’any. El viatge com a sortida de no pas com a entrada a. El tòpic que diu que l’important no és el destí, sinó el viatge, l’experiència del viatge, es pot llegir també en aquests termes: l’important no seria arribar a port, sinó haver salpat. El canvi, trencar.
El viatge serveix no per trobar-se a un mateix, com diuen els cursis i els aficionats a l’autoajuda -massa que ens trobem a nosaltres mateixos-, sinó per deixar enrere el personatge, la màscara, i experimentar la simulació de no ser exactament el de sempre, simulació que el moviment facilita. Més que voler saber qui som aspirem a oblidar-ho temporalment, controladament, reversiblement. Sortir del nostre particular fondal ens proporciona una virtual i alleujadora sensació, ens col·loca uns dies entre parèntesis. A més, el viatge, sigui una oferta d’última hora o no, ens permet mirar enfora i enrere amb perspectiva. I com més lluny anem -i aquí no em refereixo solament a distància en quilòmetres, però també- més tendirem a relativitzar-nos i a relativitzar el nostre particular pessebre. Un efecte espiritual que s’assembla de forma inquietant però trobo que significativa el que produeix la mort d’una persona estimada.