“Tenim l’objectiu que el senyor Mas
es pugui jubilar als 54 anys i per tant que no hi hagi una majoria
conservadora a Catalunya”, va declarar l’altre dia a Sant Andreu de la
Barca Jordi Miralles, coordinador d’EUiA. El primer que se m’ocorre és
que Miralles, 47 anys, ha estat víctima d’allò que la psicoanàlisi en
diu projecció i que el que el turmenta per dins és que potser a qui li
tocarà jubilar-se pròximament, després de dos tripartits sense tocar
cuixa, és a ell. Això sí: amb bona pensió. No seria un canvi tan gran
en la seva existència. De fet, sempre ha viscut del pressupost públic:
com a funcionari de Correus -ara està en excedència-, com a enxufat
a l’Ajuntament de Castelldefels i com a aparell del partit. Del partit
comunista. Afiliat al PCC (Partit dels Comunistes de Catalunya), s’ha
dedicat primer a animar les joventuts comunistes, després a dirigir la
propaganda (el periòdic Avant) i a escalar constantment fins
a arribar a dalt de tot. Ha participat en la creació d’EUiA, el lífting
per rejovenir el rostre tèrbol del PCC, i no li ha importat tampoc, a
pesar de l’extremisme i el puritanisme ideològics que caracteritza els
neocomunistes, formar part del primer i del segon tripartit associat
amb Iniciativa.
Neocomunistes? Sí.
Reprodueixo un fragment del seu ideari, consultable -per qui tingui
estómac i curiositat- al seu web: “El capitalisme té inherents les
injustícies, les desigualtats i explotacions que avui presenciem. La
superació d’aquest sistema econòmic actualment en la fase de
globalització neoliberal d’explotació d’éssers humans per éssers
humans, d’imperis a pobles i de depredació del planeta és
imprescindible”. Superar el capitalisme? Com? Com a la Unió Soviètica?
Com a Xina? Com a Cuba? Com a la Romania de Ceaucescu? Com a Albània?
Com a la Veneçuela de Chaves, el model que tan agrada a Miralles i
companyia?
Bé, sigui com sigui, em sembla que a
Miralles l’amoïna que no hi hagi un tercer tripartit, és a dir, que no
hi hagi una nova oportunitat perquè el facin conseller d’alguna cosa.
Maragall i Montilla, juntament amb Saura, ho han impedit del 2003 ençà.
Fins i tot ells s’han adonat del que això suposaria. I no perquè
Miralles no ho hagi demanat, públicament i en privat. I no perquè
Miralles no hagi fet soroll o no hagi provocat que els seus en fessin.
No. El que ocorre és que ningú no se’n refia del funcionari de Correus
en excedència. I mira que per ser conseller d’aquest govern, i sobretot
conseller per la banda d’ICV-EUiA, no cal tenir grans virtuts, sinó
que, com s’ha pogut demostrar i redemostrar, se’n pot ser sense
tenir-ne pràcticament cap ni una.