L’altre
dia el vicepresident Carod es va queixar a can Cuní perquè, segons ell,
al tripartit li ha faltat “complicitat” dels mitjans de comunicació.
Deixem de banda la llarga llista de periodistes i mitjans autènticament
còmplices que ha tingut i té el tripartit. Deixem de banda com ha
tractat el tripartit als periodistes i mitjans que no li han volgut
riure les gràcies. I, finalment, deixem també de banda el fet que les
teories complotistes i les denúncies sobre la mala fe de la premsa
solen formar part de la fraseologia de personatges poc recomanables que
busquen atabaladament i sense imaginació tapar les seves vergonyes.

Carod
va especificar que hi ha hagut “un nivell més aviat modest de
complicitat per part dels mitjans cap al que és el tarannà (?!) i
l’obra de l’actual govern tripartit”, però sense quedar-se aquí: va
disparar també contra els ciutadans, una part dels quals mai no hauria
acceptat com a “normal i natural” el canvi de color a la Generalitat.
Els mitjans de comunicació no col·laboren i, a sobre, hi ha persones a
qui el tripartit no li agrada: i és que al món, i a Catalunya més que a
arreu, hi ha molta, molta gent curta, ressentida i dolenta, sens dubte,
Josep-Lluís. Fins i tot a ERC n’hi ha de gent d’aquesta, que no et vol
veure ni en pintura.

El
vicepresident parlava 24 hores després que el tripartit hagués canviat
per decret les regles de joc pel que fa a la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals, a fi d’imposar Enric Marín, home d’ERC. De la
cacicada, el de Cambrils en va dir “mecanismes de normalitat” sense que
li tremolés el mostatxo. Controlar els mitjans per decret, hi pot haver
major felicitat? Reeducar la gent que no acaba de veure la llum
tripartita, pot imaginar-se labor més encomiable?

Joan
Ferran va aplaudir també la mesura del govern: CiU, va dir, s’ho ha
“ben merescut” per la seva “obstaculització sistemàtica”. Veus,
Josep-Lluís, com no n’estàs tant, de sol?