Sóc
contrari a les comissions d’investigació parlamentàries, per principi.
Almenys a les que es fan i es desfan en països meridionals com el
nostre, dominats per una cultura política en alguns aspectes
deplorable. Vaig aprovar, és veritat, la que es va constituir per
esbrinar què havia succeït en el terrible incendi d’Horta de Sant Joan.
El motiu és discutible però clar: hi van haver cinc morts i un ferit
molt greu. Les seves famílies, i tots els ciutadans, em va semblar que
teníem dret a rebre algunes explicacions.

Ara
hi ha en marxa la comissió sobre el cas Millet. Una comissió que respon
a l’afany de desgastar l’oposició a base d’acusar-la de finançament
irregular a les portes d’unes eleccions. Aquesta és la primera
curiositat de l’assumpte: que la comissió s’adreci a investigar CiU i,
no, com seria el més normal, a controlar l’acció del govern. Això,
d’altra banda, dóna una idea de quina és la confiança d’aquest executiu
en ell mateix. No s’acaben aquí, emperò, les curiositats, perquè, a
més, el tripartit va impedir que se’n creés una altra de comissió, la
del cas Pretòria, perquè li va semblar que, a diferència de la del cas
Millet, aquesta podia esquitxar-lo. Una maniobra que, sens dubte, es
basa en aquell vell axioma segons el qual el poble és mesell per
naturalesa i no s’adona de res, encara que un se’n foti davant dels
seus nassos.

Tanmateix,
el cas Millet, que gràcies a la comissió, s’havia de convertir en el
cas CiU, porta camí de ser el cas PSC. El gir s’ha produït arran d’una
querella de la fiscalia relativa a les martingales –veurem si legals o
no- dutes a terme per construir un hotel al costat del Palau de la
Música. Relacionats amb l’operació hi ha la Generalitat i l’Ajuntament
de Barcelona. Castells, García Bragado, Carles Martí, etc. El dany
causat a les finances públiques, que Castells nega, pot ser d’uns
quants milions d’euros. En tot cas, caldrà veure què va passar
exactament. Però caldrà veure-ho als jutjats, no pas al Parlament,
perquè el tripartit ha vetat que els capitostos socialistes declarin
davant la comissió. Per a més inri (o escarni de la vergonya i el
sentit comú), el mateix dia que començaven els treballs de la comissió
pel cas Millet, el conseller Castells discursejava que davant la
corrupció el govern ha de tenir una actitud “exemplar”,

Una
actitud exemplar que per a Castells, el PSC i la resta del tripartit no
inclou comparèixer en la comissió d’investigació creada per ells
mateixos, un escaqueig que, des del sentit comú, el fical Martínez
Madero, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, ha censurat. Un
escaqueig escandalós de què són còmplices els republicans de les “mans
netes” i la gent d’ICV-EUiA, els de l’esquerra “de debò”.