Alliberats

Han estat alliberats els dos cooperants catalans segrestats fa nou mesos per Al-Qaida. Benauradament, el drama no ha esdevingut tragèdia i Roque Pascual i Albert Vilalta es troben sans i estalvis. L’alliberament s’ha aconseguit després de moltes gestions i negociacions a càrrec del govern espanyol. El preu pagat inclouria deixar anar l’organitzador del segrest, un mercenari que es trobava pres a Mauritània, i una determinada quantitat de diners.

Cedir

El dilema moral que plantegen els segrestos d’aquesta mena és d’una gran intensitat. No cedir significa molt probablement enviar a la mort el segrestat. Cedir, a més de reforçar l’organització terrorista en qüestió —i, per tant, la seva capacitat de fer mal—, constitueix un incentiu perquè el mateix grup o d’altres de similars intentin nous xantatges. És per això que, per exemple, el govern espanyol ha intentat sempre impedir pagaments a ETA per part dels familiars de segrestats i persegueix també el pagament de l’anomenat impost revolucionari.

No cedir

Moltes vegades els governs democràtics han cedit, algunes altres no. No va cedir, per exemple, el govern italià quan les Brigades Roges van segrestar el democristià Aldo Moro el 1978. A Francesco Cossiga, mort la setmana passada i que era aleshores ministre de l’Interior, aquell episodi el marcaria per sempre. El cadàver de Moro va aparèixer cosit a trets dins el maleter d’un cotxe vermell aparcat al centre de Roma.