Substància

Als socialistes els deu fer molta ràbia –especialment a Montilla– perdre el govern de la Generalitat. Ara: per a ells seria pitjor perdre l’Ajuntament de Barcelona i, potser, el control de la diputació. Haver estat al govern set anys i haver tingut dos presidents de la Generalitat molts ho veuen com, pràcticament, una propina. Com una circumstància. Hi contribueix el fet que han hagut de compartir aquest poder amb altres socis. En canvi, de l’Ajuntament i la diputació se’n senten propietaris. És casa seva i estan acostumats a fer-hi el que volen. L’Ajuntament i la diputació són substància, no circumstància.

Corrent de fons

Se solia dir, en els ambients periodístics i polítics catalans, que el PSC guanyaria sempre a Barcelona, fins i tot encara que presentés com a candidat un sofà o una cadira. Que això no era una veritat immutable es va començar a endevinar en temps de Joan Clos. Ara, aquella tendència a la baixa, que té molt de corrent de fons, de canvi profund, s’està mostrant amb força.

Hereu?

El que li està succeint al PSC a Barcelona no és, doncs, culpa només dels seus dos últims alcaldes, Clos i Hereu, a desgrat que el seu poc talent hi ha contribuït. Canviaran els socialistes de candidat per intentar evitar la derrota i la catàstrofe? És possible. Ara, disposen d’algú que ofereixi unes certes garanties? Perquè ara, com dèiem, l’onada es mou en direcció contrària i ja no bastarà, en absolut, presentant un sofà o una cadira.a