És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional.

No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que farà, es calcula, que la producció hagi d’augmentar d’un 50 per cent en 40 anys. Un blat més resistent i de cultius més quantiosos podrà ser accessible per a molta més gent i a uns preus més baixos, el que, sens dubte, és una notícia fantàstica per als milions i milions de persones del planeta que moren de gana o pateixen malnutrició.

Sorprenentment, però, si un tecleja al Google la paraula ‘transgènic’, li sortiran un munt de resultats que ens parlen de partits, grups, organitzacions, associacions, etcètera, que combaten els transgènics amb estil furibund. Això a desgrat que no s’ha demostrat ni un sol efecte nociu d’un sol transgènic sobre el cos humà. ¡Cap! ¡Ni un! La campanya contra els transgènics alimenta dubtes i convoca fantasmes de tota mena contra el seu ús, en un discurs que ve a ser una combinació d’antiglobalització, ecologisme, pseudoreligió i tonteria. El més curiós del cas és que els sectors involucrats en aquesta campanya són els mateixos que asseguren estar molt preocupats per la fam que castiga milions i milions de persones al món.