Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe.
El reglament de la llei d’espectacles, aprovat abans-d’ahir pel govern Montilla, no obliga, en contra del que passava fins ara, que les professionals del sexe passin controls mèdics preventius. Argumenten Saura i Boada –i els consellers del PSC i d’ERC assenteixen– que així els amos dels bordells no podran dir que les seves noies estan perfectament de salut i, per tant, els clients no gosaran sol·licitar sexe sense condó. És a dir, es tracta que no se sàpiga si les prostitutes tenen alguna malaltia perillosa, perquè així els clients agafaran por i no gosaran fer-ho a pèl. Resulta delirant que un govern desprotegeixi sanitàriament un sector que necessita, per raons òbvies, més protecció que d’altres. Però el fet és real, completament real. D’altra banda, per cert, res no impedeix que l’amo d’un d’aquests establiments continuï duent les prostitutes al metge o pugui utilitzar l’eventual control municipal per proclamar que no cal patir pel preservatiu.
El problema de les condicions en què s’exerceix la prostitució ja es veu que no es pot resoldre des de l’aproximació simplista que exhibeix el nostre govern. S’ha d’afrontar des del realisme. I això obliga a regular la prostitució, com estan regulades les altres professions. I donar a les persones que s’hi dediquen drets i obligacions, i fer igual amb els empresaris del ram. Tot això significa, entre altres coses, contractes laborals, Seguretat Social, impostos, prevenció de riscos, etcètera. Significa, en definitiva, normalitzar.
I és aquí on falla el tripartit. En comptes de regular una professió que es mou en un ambient encara fosc i mig delinqüencial, el govern desregula. Cada cop que algú es pronuncia a favor de regular immediatament surt la dreta religiosa o, sobretot, la ultraesquerra –verda, feminista, antiglobalitzadora o el que sigui– i comença a esquinçar-se les vestidures, assenyalar amb el dit i llançar tota mena d’acusacions inquisitorials. Aleshores, el PSC –que és on hi ha més sensatesa en aquest tema dins de l’executiu català– s’espanta i queda paralitzat.
Es rebutja aplicar la lògica més simple. Considera l’extrema esquerra –com l’extrema dreta– que, com que la prostitució no hauria d’existir –cosa en què em penso que tothom hi podria estar d’acord–, és monstruós admetre que existeix i tractar-la com la realitat que és i continuarà sent. Aquest plantejament presenta un problema, i greu. Mentre l’ésser humà i el món perfectes i beatífics no arriben, què fem amb la realitat? Què fem amb aquesta realitat que és la prostitució mentre l’ésser humà i el món sencer no assoleixen la redempció? Continuem deportant aquestes dones a carrerons ombrívols, carreteres polsoses, polígons sinistres? Les continuem deixant en mans de màfies i gàngsters perquè en facin el que els doni la gana? O procurem que ningú les pugui forçar a prostituir-se i que, si es prostitueixen, ho facin en les millors condicions, de tot tipus, possibles?