La visita de Ratzinger ha empès una colla de col·lectius a la protesta. És el cas, per exemple, dels veïns que es queixen de les molèsties que han de suportar. Després hi ha també els que es mouen per motius diguem-ne ideològics, persones que fonamentalment busquen expressar el seu rebuig a la religió catòlica o a aquest Papa en concret. La meva aproximació és una altra. Trobo que la visita del Papa és bona perquè suposa un espot planetari de la Sagrada Família i de Barcelona. Igualment, perquè el bavarès Ratzinger ha volgut reservar un lloc al català en la seva visita. D’altra banda, no puc deixar de valorar positivament que hagi estat capaç d’endegar el combat contra la pederàstia i d’enfrontar-se a sectors molt poderosos a l’interior de l’Església. Pel que fa als condons o al paper de la dona, certament se li pot retreure que no ho hagi capgirat, però no que s’ho hagi inventat.

Hi ha moltes persones, creients i no creients, que consideren que l’Església s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la societat. És una posició respectable. Com la d’aquells, Ratzinger inclòs, que pensen que el catolicisme no és un detergent ni un cotxe, sinó quelcom que albira l’eternitat i, per tant, no ha d’estar subjecte a les oscil·lacions en els consensos socials.

Sigui com sigui, estaria bé que aquells que protesten distribuïssin més equitativament les seves queixes. Ho dic perquè, per exemple, van aplaudir el Dalai Lama quan va ser a Barcelona i sospito que no rebrien com rebran el Papa cap altre líder religiós del món. I això que ocasions per manifestar-se n’hi ha tot sovint. Aquesta setmana mateix, el príncep Khàlid bin Sultan bin Abdul-Aziz, de l’Aràbia Saudita, ha estat afalagat a Madrid -per la ministra Chacón, Zapatero i el Rei- perquè es veu que el representant d’aquella dictadura feudal i teocràtica vol comprar carros de combat Leopard.