Hi va haver un temps, no fa tant, en què eren molts, els seus adversaris els primers, que consideraven l’aparell del PSC una mena de màquina de precisió, exacta com un cronòmetre suís i freda com el glaç. Maleïen sovint Montilla i els seus, però no podien evitar que entre les seves paraules s’hi esmunyissin unes notes d’admiració.

Avui, amb el vodevil de la candidatura socialista a l’alcaldia de Barcelona en marxa, tot allò sona a disbarat. A poc més de quatre mesos de les eleccions el PSC no té cartell. Se’l disputen un alcalde cremat -col•locat a dit per l’aparell per substituir un altre alcalde cremat- i una senyora que ha nascut i viu en un altra ciutat.

L’aparell del PSC, que de fa molt va repudiar Hereu perquè les enquestes el condemnaven, ha deixat podrir la situació fins que ja no ha pogut estar més podrida. Ara té mala peça al teler. L’exconsellera assegura que no està conxorxada amb Montilla, i que el que fa ho fa per iniciativa pròpia. La veritat és que si Tura forma part d’una operació teledirigida des del carrer Nicaragua (seu central del PSC), molt malament, i, si no, potser encara pitjor.

En els darrers temps l’aparell socialista ha demostrat ser una màquina molt menys precisa del que es creia (la campanya del PSC per a les eleccions catalanes en són una mostra espaterrant). Hem de pensar que és impossible que estigui tan avariada com sembla.