Existeixen a Catalunya alguns objectes polítics que resulten entre al·lucinants i indignants. És el cas d’IC-EUiA.
La seva manera d’abordar la crisi consisteix a continuar dispensant el mateix medicament caducat de sempre, tot fent abstracció de la pèssima salut del malalt. Eludeixen el problema. Tinc al davant, per exemple, una foto del senyor Ricard Gomà, que es veu que es presenta per a alcalde de Barcelona, sostenint juntament amb la candidata número dos, Elsa Blasco, un cartellet verdós que diu: “Cap retallada”. Com ho llegeixen. Fan com si la crisi fos un invent o no s’hagués de prendre seriosament. I si (continuo, i perdonin, en el món roig-verd-violeta) no hi ha crisi, com és que Zapatero, Mas i tants i tants governs del món redueixen despeses? Fàcil: perquè són dolents, de dretes i estan a les ordres del capital. Les retallades són ideològiques, no deixen d’insistir.
Tot amb tot, Iniciativa no renuncia a presentar les seves “solucions” per afrontar la crisi: la majoria passen per gastar més. Es veu que el que cal és actuar com ells mateixos actuaven mentre eren al govern de la Generalitat: gastar i gastar, i fer gros el forat sense preocupar-se en absolut per estar conduint el país directament a l’abisme.
El dubte és si són uns cínics rematats o senzillament s’han begut l’enteniment. És difícil saber què és pitjor.