Enorme escàndol pel rebuig àmpliament majoritari dels eurodiputats a volar en classe turista. Alguns opinadors, provant de fer una anàlisi freda i enraonada, assenyalen que molt sovint aquestes mesures representen, en realitat, molt pocs diners. Que l’estalvi és limitat. Tenen raó.
Aquesta dels viatges amb avió, i d’altres que s’hi assemblen, són mesures simbòliques. Però és que els símbols són importants, sempre. La força del símbol rau en la facilitat i nitidesa amb què connecta amb la sensibilitat de la gent. El missatge que transporten símbols com ara el dels vols en turista té forma de compromís: no gastarem innecessàriament. És com dir als ciutadans/contribuents: “Farem anar els seus diners, els diners de tots, amb la mateixa cura que si fossin els nostres diners, diners de la nostra butxaca”.
Tal vegada el que estalvia aquell o aquell altre polític anant en classe turista és autèntica xavalla. Però no ho és en absolut el compromís que entranya. No en els complicadíssims temps que vivim. No si pensem en el mal tràngol que estan passant tantes i tantes persones.