El 28 de novembre passat CiU va conquerir el govern després de set anys de travessia del desert. Quan va haver d’ocupar de nou la Generalitat CiU tenia dissenyat, més o menys, el primer rengle de poder. A partir del segon, la veritat és que només hi havia algunes idees vagues. Així és que l’ocupació del poder es va fer de forma bastant desordenada i, encara que pugui semblar mentida, improvisada.
 
Tot plegat es va traduir, entre d’altres coses, en la manca de coordinació de les primeres setmanes, així com en evidents problemes de comunicació, que ara tots reconeixen encara que sigui en veu baixa.
 
Fa dos diumenges CiU va conquerir molt més poder del que mai abans en la història havia tingut. Entre d’altres molts municipis, altres institucions, organismes i societats en què manarà hi ha l’ajuntament de Barcelona i, molt probablement, la diputació de Barcelona. ¿Serà capaç la coalició nacionalista d’ocupar, sense renunciar a l’esperit d’aquell lema del “govern dels millors”, tants llocs de responsabilitat? ¿L’accés al poder es produirà ara de forma més ordenada? ¿S’ha après la lliçó de la Generalitat?
 
Per fer-ho mínimament bé cal planificació, però també calen persones qualificades, que sintonitzin amb la federació i que estiguin disposades a deixar el que estan fent per saltar a l’arena política i administrativa.
 
¿Tindrà CiU prou gent d’aquestes característiques per a gestionar adequadament el poder que els catalans acaben de dipositar a les seves mans?