Una de les joves més destacades i prometedores del PSC és Laia Bonet. Però que sigui jove no vol dir que en segons què sigui gaire diferent de la cúpula que ha comandat el partit en els últims temps. Bonet, que de fet en el seu dia va ser una aposta personal de Montilla, es va veure en la necessitat, l’altre dia, de criticar el Baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Curiosament, va formular exactament el mateix tipus de crítica que Ciutadans.

Bonet es va queixar perquè l’enquesta del CEO pregunta a la gent què votaria si es produís un referèndum sobre la independència. Per a Bonet, això no sols no s’ha de fer sinó que constitueix “una perversió”. El PSC creu, com els ultracatòlics, que, de determinades coses, és millor no parlar-ne. Com que per als socialistes certs assumptes són tabú, volen que ho siguin per a tothom. Els agradaria que allò que violenta els seus esquemes senzillament no existís. En llenguatge del carrer, diríem que tenen la pell fina. I la tenen fina sempre davant els mateixos elements. Per exemple: no hem sentit Bonet ni ningú del PSC lamentar que, com va passar aquesta setmana, els seus diputats a Madrid votessin juntament amb el PP contra una proposta per reclamar l’oficialitat del català a Europa aprofitant els canvis derivats de la incorporació de Croàcia. Aquest tipus de votacions, que tant es repeteixen, per a ells ni són perverses, ni tabú, ni, per descomptat, els irriten la pell o la consciència.