Veig amb simpatia que l’escola pública Màrius Torres de l’Hospitalet de Llobregat hagi decidit que els seus alumnes vesteixin uniforme a partir del curs vinent. Per dos tipus de raons.

En primer lloc, perquè l’uniforme és coherent amb una sèrie d’objectius sensats i comprensibles que avalen la mesura, objectius que, alhora, formen part del projecte del centre. Direcció, professors i pares consideren que l’uniforme pot tenir un efecte positiu a l’hora de contribuir a un clima de més igualtat, augmentar l’autoestima dels nois i noies i el seu sentit de pertinença al grup, millorar la imatge del centre, evitar l’ús de roba inadequada a les aules, bandejar la competència marquista, etcètera. A més, calculen que s’estalviaran diners. La realitat és que aquestes motivacions, si es vol discutibles, han aconseguit reunir un gran consens a l’escola i, en canvi, no hem sentit arguments de pes en contra. Perquè no són arguments de pes, sinó d’una total inconsistència i d’un ideologisme retrògrad, exclamar, per exemple, que no s’ha de portar uniforme perquè l’uniforme és cosa del franquisme o bé perquè és el que fan moltes escoles privades i concertades. En aquest sentit, resultava lamentablement previsible que en contra de la decisió de l’escola s’hi hagi pronunciat el regidor d’Iniciativa Lluís Esteve i la inefable Rosa Cañadell, d’USTEC.

Hi ha, però, altres raons que fan que la decisió de l’escola Màrius Torres em sembli elogiable. Una d’aquestes raons és que va contra corrent en un món, el de l’ensenyament, sovint massa tendent al que és políticament correcte. Per tant, és un acte que demostra i alhora enalteix el criteri propi i l’autonomia (cap centre públic usa avui l’uniforme a Catalunya). És, en definitiva, un acte de llibertat. Benvingut sigui.