¿A qui no li agradaria viure en un món absolutament just i feliç? Malauradament, aquest món mai no arribarà a existir. Perquè l’home és com és i resulta extremadament difícil canviar-lo. És el que l’admirat Isaiah Berlin va voler dir amb una metàfora extreta d’ Immanuel Kant : el fust de la humanitat és tort. Irremeiablement tort.
Però, mentre no habitem un planeta angelical, hem de provar de millorar la realitat que ens ha tocat viure. Sense creure, com semblen creure alguns, que el que no ens agrada desapareixerà només perquè ho prohibim, és a dir, com si poguéssim alterar la naturalesa humana màgicament i d’un dia per l’altre. No és així. Històricament, l’enginyeria social d’aquesta mena o no ha funcionat o ha generat problemes molt més dolorosos dels que pretenia combatre. Ha estat pitjor el remei que la malaltia.

Aquest prolegomen ve a tomb d’una recent sentència d’un jutjat social de Barcelona tot obligant a la regularització laboral d’unes prostitutes. La sentència diu que els proxenetes haurien de subscriure contractes amb les dones, que d’aquesta manera podrien comptar amb seguretat social i dret a l’atur. Em sembla un bon camí. La regularització suposa considerar la prostitució com qualsevol altre ofici i, per tant, les prostitutes com a treballadores.
Tanmateix, a casa nostra aquest plantejament enfurisma certs conservadors de dretes i d’esquerres. Sovint més agrament aquests últims. Així, els suposats progressistes, entre els quals s’enquadren determinades entitats feministes, han reaccionat tradicionalment esquinçant-se les vestidures. I han demostrat que, en el rerefons dels seus arguments antiregulació hi nien sobretot unes creences mai no reconegudes com a tals. Ho veiem quan, per exemple, es reivindica la dignitat de la dona sense al·ludir mai als homes que es prostitueixen, donat que l’home, en la seva narrativa en blanc i negre, està destinat exclusivament a jugar els rols de traficant de blanques, explotador sexual o client viciós.
No deixa de ser també significatiu que en molts casos les mateixes feministes que, quan es tracta de l’avortament, proclamen que la dona és l’única amb dret a decidir perquè es tracta del seu cos (el famós nosaltres parim, nosaltres decidim ), en parlar de la prostitució no dubtin a dictar a la resta de les dones el que poden i no poden fer amb el seu cos. Aquest debat entre la regulació de la prostitució i la prohibició total no és nou en absolut. Fa uns anys, en època dels governs tripartits a la Generalitat, l’aleshores consellera Montserrat Tura va defensar amb valentia la regulació. Força progres i no menys feministes miops se li van tirar de seguida a sobre, a voltes ferotgement. No els preocupava tant millorar les condicions de les prostitutes com, sobretot, no haver de posar en qüestió el seu ideologisme.
Així, es van limitar a censurar la consellera socialista i a exigir mà dura contra els homes. Exactament igual que la dreta més encartonada. Suècia, on, mercès a una llei del 1999, el client pot anar a la presó
–si no paga una multa–, és el model que solen esgrimir. Com deia a dalt, en el seu imaginari l’home és culpable de tots els mals que pateixen les dones.
No s’han parat gaire a analizar si les prostitutes sueques treballen en millors condicions que abans. Ni tampoc els sembla amoïnar que als països limítrofs s’hagi disparat la prostitució, ja que la llei sueca exporta clients. Prohibir alguna cosa no la fa desaparèixer, sinó que la transforma, a vegades portant-la a adoptar formes més nocives, com va passar als Estats Units amb la llei seca entre el 1920 i el 1933. ¿Se’n recorden d’ Al Capone ?
L’altre model, el de la regulació, bandeja l’utopisme i s’esforça a transformar la realitat de forma efectiva. Busca el progrés, la millora potser modesta però real, esguardant les persones tal com són, amb les seves misèries i grandeses, en tota la seva complexitat.

Considerar la prostitució una professió presenta, dèiem, alguns avantatges. El primer, poder combatre molt millor la prostitució forçada i les xarxes de traficants de dones. Si la prostitució és legal i regulada, a banda d’atorgar drets laborals a qui s’hi dedica, les zones sinistres del negoci tenen més difícil continuar existint.
L’inconvenient d’avançar en aquesta direcció seria el revers del que passa en el cas suec, ja que la regularització desencadenaria molt probablement la importació de clients –i la multiplicació del nombre de prostitutes–. Per això aquest és també un debat europeu, i un problema en el qual caldria aplicar polítiques consensuades entre els governs.

Periodista. Professor de Blanquerna-URL.